Anys vint-trenta

El Levante, junt amb el Gimnástico, va tindre la capacitat de perdurar en una seqüència molt complicada per a l'evolució de les entitats contemporànies relacionades al primer futbol que es va desenrotllar en la ciutat. La majoria van desaparéixer sense a penes deixar empremtes del seu pas. No va ser el cas del Levante ni del Gimnástico, els que en la dècada dels anys vint van enrobustir les seues estructures internes detenint la condició de principals representants del futbol que es disputava a l'ombra del Micalet junt amb el Valencia. La inauguració del Camp de 'La Cruz' al setembre de 1922 o l'estrena del 'Stadium' o Vallejo en 1925 van ser fites destacades que van accentuar el pes i la fortalesa del Levante i del Gimnástico en la societat valenciana. Els títols no van tardar a adornar els seus expedients per a allotjar-se en les seues vitrines. L'esquadra dels Poblats Marítims es va estrenar com a campió del Campionat Regional al Gener de 1928.

Per eixes dates, el Gimnàstic, ungit amb la condició de Real, ja havia assaborit les mels del triomf en el mateix format de la competició. No obstant això, el futbol virava. Els efectes de la professionalització dels jugadors i el naixement de la Lliga van generar un aferrissat debat entre les representacions locals. I les diferències en els posicionaments eren notòries. El Gimnástico defenia l'esperit amateur d'un futbol que es deslligava d'eixos aspectes que van emmarcar el seu naixement. En el curs 1934-1935 el Levante, que competia en Segona Divisió, va aconseguir el Campionat Súper-regional i es va plantar en les semifinals de la Copa d'Espanya després d'eliminar al Valencia i al Barcelona en octaus i quarts de final per a caure davant del Sabadell.

I al juliol de 1937 en plena Guerra Civil va conquistar la Copa de La República després de véncer en la confrontació suprema al Valencia en l'Estadi de Sarrià a Barcelona. En els anys trenta el Gimnàstic patiria dissidències entre els seus militants. Part de la cúpula rectoral va emprendre una nova aventura amb el naixement del 'C.D. Peña Azulgrana'. La finalització de la Guerra Civil va propiciar una variació substantiva en els seus rols. Els imaginaris del Levante i Gimnástico es van fusionar gestant un nou orde i un nou equip que disputaria els seus compromisos en l'Estadi de Vallejo. Naixia l'UDLG (Unión Deportiva Levante-Gimnástico). Qüestions econòmiques, polítiques i esportives van fonamentar esta unió que va resultar complexa d'amalgamar per a la totalitat dels seus estaments.

Lazos negros por la muerte de Blasco Ibáñez

La vida de Vicente Blasco Ibáñez, una de las plumas más distinguidas de la literatura universal, se apagó en la ciudad de Menton en 1928. Su fallecimiento fue especialmente sentido en Valencia y en el universo de los Poblados Marítimos. Las muestras en señal de duelo se sucedieron de forma inmediata. El Levante F.C. se sumó a este sentir con...

El Levante se estrena en Segunda División ante el Malacitano

El dos de diciembre de 1934 el Levante tenía una cita en Málaga ante el Malacitano. El duelo estaba vinculado a la competición disputada en Segunda División en el Grupo III, un espacio desconocido para el equipo valenciano. Era el estreno del Levante en el segundo peldaño del fútbol nacional tras una corta estancia en Tercera División. Vidal, Calpe, Puig...

Montañés anota el primer gol del Levante en Segunda División

Montañés estrenó el expediente anotador del Levante como equipo adscrito a la Segunda División del balompié español. Los hechos acontecieron el 9 de diciembre de 1934 en el Campo de La Cruz. El Levante se mostró despiadado ante La Plana, un equipo vinculado al universo del desaparecido C.D. Castellón. Montañés regresaba al Levante después de una estancia en las filas...