Anys seixanta-setanta

L'ascens a l'elit pareixia una ficció irrealitzable. El somni es resistia, però el bot es va produir l'exercici 1962-1963 després d'eliminar al Deportivo de La Coruña en una històrica doble confrontació amb colofó en el feu de Vallejo. Aquella jornada les palmes van eixordar, a pesar que el dia va nàixer entre ombres després de la mort del papa Joan XXIII. Antonio Román havia cedit la presidència a José Navarro com a pròleg a l'aterratge en qualitat de màxim mandatari d'Eduardo Clerigues, amb Blas Escrig com principal exponent en la gestió de la parcella econòmica. L'ascens a Primera Divisió va propiciar dos temporades inoblidables formant part de l'univers de la màxima categoria. El Levante va defendre la desena posició en la taula en la seua estrena, però va tornar a Segona a la finalització de l'exercici 1964-1965 després d'un funest encreuament enfront del Málaga en la Promoció.

Va haver-hi victòries de prestigi davant del Barcelona (5-1 en Vallejo) i la ciutat va descobrir un derbi que el temps havia florit. En eixe marc és possible contextualitzar la crida d'Ernesto Domínguez a la Selecció Espanyola en un duel entre La Roja i Bèlgica a Mestalla. No obstant això, esta situació no es va perpetuar i el final dels seixanta va coincidir amb la tornada a la Tercera Divisió, fruit d'una reestructuració de la categoria de Plata, iniciant-se la segona etapa d'Antonio Román en la presidència del club. No obstant això, el Levante va estrenar el 9 de setembre de 1969 l'Estadi Ciutat de València, llavors Estadi Antonio Román amb un partit davant del Valencia. La inauguració d'esta superba installació va coincidir amb una prolongada etapa de resultats mediocres amb l'equip installat a cavall entre la Segona i Tercera Divisió, a pesar dels incalculables esforços de Manuel Grau Torralba, el qual va succeir en el càrrec de president a Román.

Grau Torralba va ser un home d'acció com demostra l'atrevida aposta en la contractació de Carlos Caszely, internacional per Xile. El ‘gerent' va completar dos campanyes en el Levante abans d'emigrar l'Espanyol. L'adveniment de la democràcia no va portar canvis de consideració en l'apartat esportiu accentuant en gran manera les dificultats en l'apartat econòmic. La paupèrrima situació de la tresoreria va conduir al club fins a la Tercera Divisió en la temporada 1981-1982. El descens esportiu a Segona Divisió B va conjugar amb un altre afegit per impagaments. Ni tan sols increïbles fitxatge de Johan Cruyff, al febrer de 1981, va invertir l'espiral negativa d'una societat que va liderar la competició en l'arrancada de la segona volta de la competició.

Domínguez; Internacional con España

Ernesto Domínguez saltó al verde de Mestalla el 1 de diciembre de 1963 con la elástica roja ceñida a su piel para enfrentarse a Bélgica. El momento fue histórico y perdura en la memoria del levantinismo. Domínguez llegó al clímax que significa alcanzar un espacio en la Selección Española como futbolista del Levante. Nadie lo ha vuelto a conseguir. Las...

Pasieguito cambia las botas por la toga de entrenador

Fue una decisión compleja con Paiseguito, Bernardo Pérez Elizarán, como eje focal. La dimisión de Alfonso Aparicio como entrenador, a mediados de marzo de 1960, significó un proceso de reconversión en la figura de Pasieguito que pasó de formar parte de la plantilla del Levante, en calidad de jugador, a dirigir desde el banquillo a los que habían sido sus...

Un gol de Suárez despide el Estadio de Vallejo

Fue la despedida oficial del Estadio de Vallejo. El domingo 28 de abril de 1968 la historia del coliseo de la calle de Alboraya se paró en seco. El Levante se midió al Tenerife en un partido desprovisto de heráldica, al menos desde el prisma azulgrana. La reforma de la categoría de Plata, que pasaba de constar de dos grupos...