Tercer mil·lenni

Després d'un breu interludi en Segona Divisió B, curs 1998-1999, el Levante va preparar l'assalt a la Primera Divisió amb Pedro Villarroel, principal accionista del club, en la presidència amb Mijatovic i Amato com a estendards, exercici 2002-2003, si bé l'ascens, que trencava amb més de quaranta anys de carestia, va situar en el més alt de la representació institucional a Antonio Blasco mentres que en el camp va quedar personificat en la figura enorme d'Alberto Rivera amb un penal materialitzat en Xerez que va dimensionar a l'esquadra granota al juny del 2004. Manolo Preciado va ser el conductor d'un grup que perdura en la memòria del llevantinisme. Va ser una etapa de clars i núvols. El Levante va xafar amb relativa normalitat el llindar inaccessible de la Primera Divisió mentres que els excessos econòmics van eclipsar els desafiaments aconseguits sobre el past.

La crisi institucional sorgida va provocar la marxa de Pedro Villarroel i la installació de l'entitat en un context de caos generalitzat. Des d'un prisma administratiu, el club es va submergir en un procés concursal que va suposar l'entrada de Francisco Catalán com a director general com a pas anterior al seu desembarcament en la presidència. La Fundació Cents Anys es va convertir en la garant de la supervivència del club. Esta conjuntura va coincidir amb el centenari de la institució gestada per José Ballester. El colofó als actos pels cents anys d'existència va concloure amb la tornada a l'elit després d'una inoblidable victòria davant del Castelló (3-1 a Orriols). Luis García va ser el tècnic que va tornar al club a la vora de la Primera Divisió. L'eixida del procés concursal durant el curs 2010-2011 va anar en consonància amb la consecució de la permanència en la principal divisió, una heroïcitat per al pressupost més exigu dels vint equips que componien la nòmina de la competició de lliga.

L'arrancada del curs 2011-2012, amb Juan Ignacio Martínez en la banqueta, va ser superlatiu amb el Levante UD defenent la condició de líder després dels sonats triomfs a Vila-real i Real Societat, en un any que es convertiria en el millor dels 102 anys d'història d'este club centenari amb la seua classificació per primera vegada en competició europea al finalitzar sext en la Lliga BBVA, que li va permetre disputar la UEFA Europa League en la temporada 2012-2013 després de superar el Motherwell en la ronda d'accés. Esta gesta va propiciar que el Levante passejara la seua imatge i gravara el seu nom per la Vella Europa. L'esquadra de Juan Ignacio va visitar Alemanya, Holanda i Suècia en la fase de grups per a avançar en direcció a Atenes i Moscou, última parada per a enfrontar-se a Rubin Kazan. La complexitat d'esta empresa no li va distraure de la competició domèstica. L'atmosfera de la Primera Divisió recrea cada un dels seus passos. En l'alba de la campanya 2015-2016 disfruta de la seua sexta experiència consecutiva en l'elit.

Mijatovic firma con el Levante sobre la bocina

El tiempo expiraba. El plazo de inscripciones para la temporada 2002-2003 tocaba a su fin y el Levante agilizó los movimientos efectuados para cerrar la contratación de Pedja Mijatovic. El atacante montenegrino se convirtió en el fichaje estrella de la categoría de Plata. Durante una temporada defendería la elástica azulgrana en Segunda División A. La noticia había saltado con anterioridad....

La carrera entre Ballesteros y Ronaldo

El tiempo pareció quedar inmovilizado durante unos interminables segundos y los focos del Ciutat dimensionaron el espacio geográfico ocupado por Ballesteros y Ronaldo recortando sus figuras y ennobleciéndolas sobre el resto. La imagen perdura en el imaginario del levantinismo. Un balón en profundidad auguró un tremendo desafío entre Ballesteros y Ronaldo. Los dos jugadores representaban fuerzas antitéticas. Ballesteros bajó la...

El Levante entre los 25 líderes históricos en Primera División

El Levante abandonó el Estadio de El Madrigal en Villarreal ungido con la condición de líder de la Primera División en la noche del 23 de octubre. Los goles de Juanlu, en dos ocasiones, y Koné catapultaron a la sociedad de Orriols al firmamento de la clasificación general ante la mirada de asombro del balompié nacional. Al valor alegórico de...