Anoche se entregó el Premio de Micro relatos “Historia del Levante UD”, convocado por L’Oronella en colaboración con el Levante UD, en la Feria del Libro de Valencia.

El micro relato ganador fue “El somni d’una vida”, de Darío Borja García (con 25 puntos), de Valencia capital; en segundo lugar quedó “Era a poqueta nit”, de Francesc Manel Ballester Sánchez, y tercero fue “Mi nombre nunca importó a nadie” (19 puntos) de Josep Carbonell Aguado.

El jurado estuvo compuesto por José Luis García Nieves, periodista y coautor de «Historia del Llevant UD»; Pau Martínez, director de cine y de “L’Alqueria Blanca”; Dominic Keown, catedrático de la Universidad de Oxford; Josep Lluís Fitó, periodista y director del documental “Llevant UE: Cent anys a contracorrent”; Xavier Copado, Lliure, cantautor y miembro de la Delegación de Peñas; y Josep Lluís Sirera, catedrático de la Universitat de Valéncia y director y autor teatral, y valoraron los 46 micro relatos presentados de 1 a 5 puntos cada uno.

De los 46 micro relatos presentados, 26 eran en castellano y 19 en valenciano, y un autor presentó el relato en castellano y valenciano.

La editorial L’Oronella y el Levante UD están muy satisfechos del número de autores presentados y quieren agradecer a todos su participación en el concurso.

Adjuntamos a continuación el relato ganador:

El somni d’una vida

Dario Borja Garcia

En arribar a casa, la mare estava esperant-lo al saló.

— Joanet –li va dir—, el iaio Jordi està greu. Molt prompte se n’anirà al cel amb la iaia.

— No, mare —va contestar el xiquet—. El iaio no pot morir sense que la Federació ens reconega la Copa.

— Joanet, la vida és així —va sentenciar la dona—. Ho aniràs vegent conforme et faces major.

— Tinc una idea —va cridar el menut—. Encén la 'radiet' del iaio, que ara torne.

El xiquet va eixir ràpidament de la casa i va enfilar el carrer que duia als estudis de la ràdio municipal, on treballava la seua germana major.

— Carme, el iaio Jordi està molt malament —va lamentar el xiquet entre llàgrimes—. Hem de fer alguna cosa per ell.

— Joanet, el metge diu que li queden hores de vida —va respondre la jove.

— Ja ho sé, però entre els dos podem donar-li l’última gran alegria — va concloure l’infant.

Els senyals horaris de la una començaren a sonar. Carme estava nerviosa. No volia fallar al seu avi i al seu germà, però sabia que el que anava a fer podia provocar que l’acomiadaren. Va agafar aire i va llançar a les ones "la gran notícia":

“La Federació Espanyola de Futbol ha acordat este matí reconéixer el títol de Campió de Copa de 1937 al Llevant. Enhorabona a tots els granotes”.

El cor del iaio Jordi es va parar. Un immens somriure va omplir per sempre el seu rostre.