El Levante UD commemora en la jornada de hui una de les dates més importants per a tot el llevantinisme. Un dia tal com hui, 46 anys arrere, la societat blaugrana va viure un dels moments més feliços que van marcar un abans i un després en les vivències dels seguidors granotes junt amb el seu equip.

El 2 de juny de 1963, a les 19:15 hores, el Levante UD es va convertir matemàticament en equip d'elit. Els llevantinistes van véncer per 2-1 al RCD La Corunya i van aconseguir la categoria de les estreles, la Primera Divisió, el màxim. Anys i anys de patiment i suport incondicional per part de tots els que formaven part del club blaugrana (directius, empleats, jugadors, cos tècnic, aficionats, etc.) van tindre la seua recompensa amb la consecució d'este ascens. Per fi tots ells podrien disfrutar del seu equip en la lliga on militen els millors equips de futbol nacional; un anhelat ascens que ja s'havia fet realitat en el Camp de Vallejo.

Rodri, Céspedes, Pedreño, Calpe, Camarasa, Castelló, Vall, Currucale, Wanderley, Domínguez, Serafín i Sansón, dirigits per Quique Martín, van protagonitzar eixe triomf davant del conjunt gallec. Serafín i Vall van ser els artífexs dels tants llevantinistes i Alfonso Gómez Contreras va ser el col·legiat encarregat de dirigir la contesa.

El Camp de Vallejo va esclatar de goig davant de tal consecució. Aficionats i jugadors es van unir per a festejar esta victòria tan significativa que va portar al Levante UD al màxim alt del futbol espanyol.