Álex Primo torna a somriure sobre la gespa junt amb els seus companys després de mesos d'esforç, paciència i molt de treball en l'ombra. El porter, format en el Planter Granota, ha superat les diferents etapes d'una recuperació que no ha sigut fàcil, però que li ha permés valorar encara més allò que tant disfruta: entrenar, compartir el dia a dia amb l'equip i sentir-se futbolista. Després de la seua intervenció quirúrgica del passat 14 de maig, el porter ja s'exercita amb el grup i afronta amb il·lusió una nova etapa, deixant arrere un camí ple de sacrifici i aprenentatge.

El 26 d'abril, durant l'última fase de l'entrenament, Álex Primo va patir una luxació en el muscle dret amb lesió de làbrum que el va obligar a passar per quiròfan el 14 de maig. Des de llavors, el porter ha treballat sense descans per a avançar en la seua recuperació, superant cada fase fins a arribar a la més esperada, la de tornar a entrenar amb els seus companys.

Després del seu retorn al treball col·lectiu, el porter explica les seues primeres sensacions. “Al principi ha sigut un poc estrany, però a poc a poc m'he anat adaptant. Sensacions molt bones, molt positives i tenia moltes ganes que arribara el dia”, reconeix. Durant estos mesos, una de les coses que més ha trobat a faltar ha sigut compartir el dia a dia amb l'equip, però també viure la competició des de dins. “Sóc una persona que viu molt els partits i desitge que arribe el cap de setmana per a poder ajudar en el que se'm necessite. Això sí que es troba a faltar”, explica.

El camí fins a tornar a entrenar amb normalitat no ha sigut senzill. Com ocorre en qualsevol procés de recuperació, hi ha hagut alts i baixos, dies millors i altres més complicats, tant en el pla físic com en el mental. “Ha sigut dur, tant mentalment com físicament perquè, al final, en el dia a dia d'un esportista tens molèsties, et passen diferents coses pel cap”, admet Primo.

El moment més difícil va arribar pràcticament des del primer instant de la lesió, quan va sentir que alguna cosa no anava bé en el seu muscle, i es va prolongar fins a conéixer que hauria de ser intervingut quirúrgicament. “Els cinc primers segons, una vegada tinc eixe gest roín i note que se m'ix el muscle, i quan et donen la notícia que cal intervindre quirúrgicament. Eixa primera setmana va ser la pitjor”, recorda.

Un inici complicat que, no obstant això, va poder afrontar amb el suport de les persones que van estar al seu costat durant tot el procés. La família, els amics, el cos tècnic, els serveis mèdics, els fisioterapeutes, els readaptadors i els seus propis companys han sigut fonamentals per a fer més suportable el camí de tornada. “Agrair, sobretot, a la meua família i amics, al staff tècnic que han estat molt damunt de mi, metges, tots els fisios, readaptadors i als meus companys, que el dia a dia me l'han posat molt, molt fàcil. Donar les gràcies a totes eixes persones que, des del minut u, després d'eixir de quiròfan, van estar donant-me suport i amb mi”, assenyala.

Després de superar els moments més complicats, Álex Primo torna amb una perspectiva diferent i amb més ganes que mai de disfrutar de la seua professió. La lesió li ha recordat la importància de poder entrenar amb normalitat, compartir el treball diari amb el grup i estar disponible per a ajudar quan l'equip ho necessite. “Quan un està bé, quan està entrenant en el dia a dia, no valorem el que és poder estar bé físicament i poder estar amb el grup. Estic molt content de poder estar de tornada i ajudar en el que se'm necessite”, conclou.

Ara, amb el treball més dur de la recuperació ja arrere i el somriure de tornada en els entrenaments, Álex Primo afronta amb il·lusió aquesta nova etapa.