Potser Ángel es convertisca en un dels paradigmes de l'esperit que caracteritza al Levante. El seu nom no hi ha transcendit en excés en el desenrotllament de la temporada que es difumina, però ha resultat fonamental en els últims encontres de la Lliga BBVA. El fet accentua el treball silenciós dels jugadors i el poder d'un planter en el sentit estricte del terme; un aspecte determinant i tan fonamental com la rendibilitat que puguen extraure aquells futbolistes que se senten ungits per la titularitat en cada partit. La competició és profunda i cal repartir esforços. Ángel va mantindre el tipus i la ment lliure d'impureses quan estava assetjat per l'ostracisme i ha sabut alçar-se i aprofitar les seues oportunitats quan han aparegut. El gol a Elx conjuga amb la diana aconseguida davant del València. En l'interior del vestuari granota ningú es ve baix. Simplement està prohibit. El terres elxanes el seu tant va acostar al Levante al llindar de la permanència matemàtica i esta nit va emergir des del vestuari per a inaugurar el camí d'un triomf summament bell i dotat d'un simbolisme inequívoc per als estaments que conformen el llevantinisme.
Pel barri d'Orriols la victòria davant del València no resulta gens anecdòtica. Acostumat a les penúries, el triomf situa al grup blaugrana dos punts per damunt del seu adversari quan resta un partit per al tanca de la Lliga. Es tracta d'una circumstància històrica amb desenllaç la setmana que ve a Màlaga. Potser va ser un final de festa perfecte. “València és granota” ressonava en la grada quan el duel ja hi havia finalitzat i els jugadors celebraven amb l'afició la despedida d'un curs que propícia una nova i immediata aventura en el marc de la Primera Divisió. La quinta temporada en la màxima categoria és una realitat tangible. Tot va començar al juny del 2010 i seguix en plena vigència. Es tracta d'un quinquenni màgic. El derbi pareixia nàixer amb un punt descafeïnat. Sobre el verd del coliseu llevantinista sorgia la silueta de dos equips amb els desafiaments de lliga complits, si bé els seus estats anímics són antagònics. No obstant això, un derbi conté entre els seus efectes uns caràcters especials i el partit ho va demostrar. El duel no caurà en l'oblit. Va haver-hi emoció, exaltació i desassossec. Torbació i agitació.
El cor dels seguidors granotes es va accelerar en l'instant en què li va caure el baló als peus de Ángel. L'atacant acabava d'ingressar en el verd i es va citar davant d'Alves. El punta li va clavar el cuiro per davall de les cames. El gol va quedar en suspens durant uns segons que es van fer interminables, però l'acció era legal. No existia fora de joc en la cavalcada de Ángel. Ricardo Costa va tocar de cap cap arrere i va habilitar a l'ariet que no va errar. Caparrós va canviar el sentit de l'encontre amb les permutes establides en la fase final del xoc. Després de partir amb un perfil molt semblant a l'exhibit davant de l'Atlètic, amb una medul·lar integrada per Diop, Sissoko i Simao, va anar llevant múscul en la línia de mitjans per a buscar major poder per les vores. El Levante va pressionar en el primer acte mentres el València sobrevivia a partir de les aparicions de Feghouli. Ángel no va fallar en el seu primer encontre amb la meta contrària i Ivanschitz va tancar una triangulació pels voltants de l'àrea d'Alves. Va ser una acció coral que va rubricar un triomf molt sentit en el barri d'Orriols.