Antonio Gento López, conegut futbolísticament com Gento III, va defensar els colors del Llevant durant la temporada 1962-1963, un curs que acabaria sent històric per a l'entitat granota. La seua arribada es va produir a l'estiu de 1962, en un moment en què el club tractava de conformar una plantilla equilibrada entre joventut i experiència amb l'objectiu de lluitar per l'ascens a Primera Divisió.

Amb tan sols 22 anys, Gento III ja acumulava vivències en el futbol professional. Havia estat vinculat al Reial Madrid, on va arribar a debutar en l'elit, i també havia competit en la Segona Divisió defensant la samarreta del Plus Ultra, filial del conjunt madridista durant la dècada dels seixanta.

Una estirp de futbolistes

Gento pertanyia a una família profundament lligada a l'esport. El nom més il·lustre d'aquella saga va ser sens dubte Paco Gento, llegenda del Reial Madrid i de la Selecció Espanyola durant els anys cinquanta i seixanta. Antonio va ser el tercer d'una família d'esportistes que també tindria continuïtat en generacions posteriors, entre elles la representada per Julio Llorente. L'estirp Gento va destacar tant en el món del futbol com en el del bàsquet.

Talent tècnic i precisió a baló parat

Els qui el van veure jugar coincidien a assenyalar que era un dels futbolistes amb més talent tècnic de la família. Elegant sobre el terreny de joc, conduïa el baló amb naturalitat i destacava per la seua capacitat per associar-se amb els seus companys.

Entre les seues grans especialitats sobresortien els llançaments de falta. Posseïa una habilitat natural per superar la barrera i dirigir el baló lluny de l'abast del porter rival. El seu colp era precís i la seua execució, tan elegant com eficaç.

Futbol i servei militar

Durant la campanya 1962-1963, Gento III va compaginar la seua presència en la primera plantilla llevantinista amb les seues obligacions militars, una circumstància habitual per a molts futbolistes de l'època. En més d'una ocasió els dirigents del Llevant van haver de gestionar la seua presència davant les autoritats militars per a poder comptar amb ell en encontres d'especial rellevància.

Aquella temporada va estar marcada per una creixent tensió competitiva. El Llevant lluitava per obrir-se pas cap a la Primera Divisió, cosa que va elevar la intensitat i la importància de cada partit a mesura que avançava el campionat.

De l'ascens a nous destins

Malgrat formar part de l'equip que va aconseguir l'ascens a Primera Divisió, l'etapa de Gento III en el Llevant no es va prolongar més enllà d'aquell curs. Després de la històrica promoció, els dirigents blaugranes li van comunicar que no continuaria en la disciplina del club. La seua carrera va continuar posteriorment a Santander i Oviedo, abans de posar punt final a la seua trajectòria com a futbolista a El Astillero.

El retorn al Ciutat

Dècades després, Antonio Gento tornaria a València per a participar en l'homenatge que el Llevant va retre en 2013 als herois de l'ascens de 1963, coincidint amb el cinquanta aniversari d'aquella gesta.

En aquell emotiu acte, Gento III va tornar a trepitjar el Ciutat de València juntament amb diversos dels seus antics companys, rememorant un dels capítols més brillants de la història granota.

Documents per a la memòria

Entre les peces que s'exhibeixen en aquesta exposició destaquen la seua fitxa com a jugador del Llevant, el contracte que va formalitzar la seua incorporació al club, així com diversos documents intercanviats entre el Llevant i el Reial Madrid en el procés de la seua arribada. Aquest material permet reconstruir el dia a dia d'un jugador que va formar part d'una plantilla inoblidable.