Potser apareixeran batalles més excelses i amb major substància i calat sobre l'horitzó que marca l'esdevindre de la competició de lliga per al Levante. No cal alçar molt la vista, ni desplaçar en excés la mirada per a trobar el rastre de la confrontació majúscula davant del Real Celta en el Ciutat de València del pròxim cap de setmana amb la lluita per la supervivència en la màxima categoria en la seua versió més cruel i despietada. És evident que el feu d'Orriols adquirix magnitud en la narració de la Lliga. El seu impacte pot ser determinant en el desafiament que delimita la permanència. El dissabte tornen a brillar tres punts que han d'alimentar les esperances i el graner granota després de la derrota saldada en el Santiago Bernabéu. Subjau una lectura quantitativa, però també qualitativa per darrere del xoc davant del bloc gallec. No va haver-hi èpica, ni un heroic acte de fe sobre el verd d'un escenari que s'anunciava del tot infranquejable, a pesar dels últims i funestos resultats obtinguts per l'esquadra blanca en la competició domèstica amb translació cap a la Lliga de Campions amb la posada en escena i l'impacte que va significar la victòria del Schalke. Hi havia vents huracanats que podien oferir una situació tempestuosa, però el partit es va trencar molt prompte.

Va tremolar el Levante amb un tir al pal de Cristiano Ronaldo des de l'interior de l'àrea blaugrana. Va ser potser una premonició del que podia succeir sobre la praderia durant l'evolució de la cita. El duel es va disputar en una angosta franja del coliseu madrileny. La major part del relat futbolístic va tindre com a epicentre els voltants de la zona que defenia Mariño. I és inqüestionable el que eixe aspecte significa en un escenari de les dimensions del Bernabéu; el Levante va patir les envestides del seu adversari, principalment durant el primer acte. Es debat amb fruïció sobre la naturalesa de la Lliga BBVA, amb les excel·lents distanciades imposades, en virtut de les desigualtats econòmiques existents entre els seus integrants, i es polemitzava en els prolegòmens del xoc sobre l'estat de forma del Real Madrid, fonamentat en virtut dels seus últims moviments, i també sobre la hipotètica reacció de la grada, però la nit va ser plàcida. No va haver-hi excessius sobresalts. Keylor Navas va tornar al marc madridista per a enfrontar-se als seus antics companys.

Va ser una de les notes amb coent en els albors de la confrontació. Sergio Ramos va retornar a l'equip. És un dels líders del col·lectiu d'Ancelotti i va alçar la veu des d'abans de l'inici de l'enfrontament, molt abans que començara a córrer el cuiro per la superfície de la gespa, encara que caldria accentuar l'orde imposat per Modric i la seua extrema capacitat per a clevillar les línies enemigues. Bele va aprofitar una acció un poc embolicada en l'àrea blaugrana per a canviar el sentit de l'encontre. Va empalar un baló que queia del cel sense amo per a clavar l'esfèric al fons de la xarxa visitant. No va haver-hi variacions substancials en el guió establit. El Madrid rondava amb perill pels voltants del perímetre defensiu blaugrana, mentres que al Levante li costava encastar el seu joc. De fet, no va aconseguir aventurar-se per les proximitats de Keylor fins als minuts finals del primer capítol. Xumetra i Iván van decidir amotinar-se a l'orde imposat pel costat dret de l'atac granota.

El resultat va ser una successió de servicis de cantó sobre l'arc del meta de Costa Rica, si bé en eixe instant de la cronologia l'avantatge local havia augmentat després del tir de Ronaldo que va xiular en la bóta de Bale. Va ser un gol amb un poc de fortuna. De nou va aparéixer en la gènesi Modric per a trobar un badall, en un llançament de falta, i posar el baló en els borseguins de Carvajal. En el Santiago Bernabéu els errors es penalitzen en gran manera. L´encontre estava direccionat per més que el Levante va tractar de mudar el seu registre en la represa. El grup blaugrana se sentia dins del partit, a pesar dels dos gols encaixats, sabedor que podia tornar a la confrontació si era capaç de batre a Keylor. Va tindre orgull en una reacció inconclusa. En eixa fase va quedar un inimaginable esperó de Benzema que va xocar en la creu de Mariño.