Quan l'angoixa pareixia instal·lar-se en l'Estadi Ciutat de València. Potser si més no indicatius existien del Levante sobre el verd. Possiblement quan millor argumentació em manejava l'Elx per a ancorar-se a un partit que ja dominava després de la diana aconseguida per Sapunaru, va aparéixer David Barral sobre el verd del coliseu d'Orriols. L'atacant pareixia desesperar-se en la intersecció del mig del camp acompanyat pel quart col·legiat. L'Elx tocava amb infinita parsimonia davant de la mirada encesa de l'atacant andalús des de la banda. El baló no es perdia per la línia de fons i la seua inclusió sobre el tapet verd es demorava. Barral no és un tipus que s'espante davant de res. Els contratemps pareixen activar en gran manera el seu sistema nerviós com va demostrar en la seua estrena en el partit. Després de perdre el cuiro en l'eix de l'atac va virar cap arrere i va lluitar amb la gosadia que únicament mostrarien els guerrers creuats per a escurar l'esfèric en la zona de mitjans alçant a la grada del Ciutat. En eixe instant del duel, el feu del barri d'Orriols i el Levante necessitaven senyals per a edificar un nou duel que em manejava amb extremada solvència l'Elx. I ningú millor, ni amb més fe, ni amb més passió que Barral per a reinterpretar l'enfrontament. A penes quatre minuts després d'abandonar les boires de la banqueta cridava el gol de la igualada. En la recta final de la confrontació va allunyar d'arrel els fantasmes i els temors que se cernien propiciats per una funesta ratxa de resultats adversos.
La nit va determinar un xoc d'estils entre dos esquadres amb caràcters antitètics quan es posicionen en el rectangle de joc. El futbol és un fenomen que, de vegades, cal analitzar des de diversos prismes que s'allunyen de l'estrictament futbolístic. El coliseu blaugrana enfrontava a dos equips amb uns registres molt semblants en la classificació. Des de diverses vies i amb metodologies diferents transiten per la zona mitjana de la classificació amb equitat en els seus registres; dèsset punts en la prèvia. No obstant això, el gran matís està en la qüestió mental. Mentres el Levante pareixia un equip turmentat per la seqüència última de resultats, l'Elx aconseguia la cita totalment alliberat i amb unes percepcions col·lectives distintes. Dos maneres d'entendre el futbol, dos proposicions en la lluita per un mateix fi.
En certa manera, els dos blocs van complir amb les perspectives ens manejades. L'Elx en un equip d'autor amb el segell indestructible de Fran Escribá. Ni l'entrenador, en la seua estrena, ni el grup, en el seu retorn a l'elit, són aliens a les lleis que imperen en la màxima categoria. És un bloc, en l'expressió principal del terme em manejat, que competix sense generar dubtes. L'escuderia elxana va referendar en el Ciutat l'atenció amb què es maneja el baló, els seus intents per dominar els duels basant-se en la tinença de l'esfèric i el perill que entranya en les accions d'estratègia. L'Elx es va ancorar en els peus de Carlos Sánchez i es movia de manera cartesiana tractant de buscar la superioritat per les bandes. El centrecampiste, convertit en el guia espiritual de l'Elx, accelerava o interrompia el cuiro en funció dels interessos es manejats. L'equip d'Escriba coneix quin és el futbol que desitja practicar i tracta d'aplicar-ho. El fet no és un reprotxe. Al contrari.
El Levante, encara que amb distintes variacions en l'onze inicial, no s'eixia del format exhibit en altres enfrontaments. Rigor academicista en tasques defensives i serietat tàctica com a fórmula magistral per a intentar arribar amb velocitat a la meta de Toño. Sapunaru va gelar el cor dels habitants d'Orriols amb un acabament que Keylor va palmejar encara que va acabar aconseguint la xarxa. Minuts després, Baba es va desplomar sobre el verd reclamant el canvi. Va ser el moment de Barral. L'ariet va arribar a temps per a contagiar a la resta de l'equip amb l'esperit indòmit que li caracteritza i mudar el semblant del duel. L'essència d'eixe caràcter i eixa ànima insurrecta es va materialitzar en l'acabament que va significar l'empat després d'un centre d'El Zhar des del costat esquerre. Barral va fintar davant del defensor per a deixar-li clavat i buscar el pal llarg de l'arquer elxà.
Barral va ballar claqué en l'interior de l'àrea davant del seu oponent. El Levante va afrontar el capítol final amb major determinació i intrepidesa. Va avançar uns metres la pressió en l'eixida del cuiro de l'Elx i va començar a rondar amb molta més intensitat la meta forana. Rubén va coadjuvar al canvi després de botar al verd en l'arrancada de la represa. El grup blaugrana va trobar un filó pel costat esquerre amb Nikos. El lateral es va projectar amb fermesa en atac. Era un ganivet feridor. El defensor es va plantar en sengles ocasions davant del portal de Toño. El porter va respondre amb determinació conjurant el perill. Quan el duel expirava, Xumetra va connectar amb Pedro Ríos i el centre de l'andalús el va reblar Barral per a liquidar quatre derrotes consecutives i aconseguir un triomf terapèutic que situa al Levante amb vint punts.