El Trofeu Ciutat d'Alcoi va anar a les vitrines del Levante mercé al gol de Barral obtingut en el tram definitiu del primer capítol de l'encontre que va enfrotnar a l'Alcoyano i a la societat granota en el mític Estadi d'El Collao, però el partit va oferir més detalls que el triomf del col·lectiu que prepara Joaquín Caparrós davant d'una esquadra ubicada en la zona noble del grup III de la Segona Divisió B. En eixe sentit, caldria recuperar el format que etiquetava el duel per a entendre el sentit que adquiria, principalment en clau blaugrana. Sobre el verd de la instal·lació alcoiana s´enfrontaven dos formacions que comprenien que la cita permetia certes llicències amb respecte a un altre tipus de confrontacions exemptes d'eixe caire que presidia l'enfrontament. Noranta minuts per a realitzar permutes i variacions i per a plasmar sobre el rectangle diferents alternatives de joc en un assaig.
Eixa idea és evident que fluctuava per la ment de Joaquín Caparrós. I potser no hi haja millor indicatiu que comprovar el paisatge blaugrana en el passatge final de la confrontació. Calderón, Kike Torrent i Aquino formaven part de l'onze que va tancar l'encontre. Com va succeir en el partit davant del Conquense, el tècnic llevantinista va repartir minuts entre aquells jugadors amb menys protagonisme en els albors de la competició de lliga. Javi Jiménez es va ubicar en la porteria. Héctor Rodas i El Aduoa van ocupar l'eix de la defensa en companyia de Nikos i Chris. Gomis va comptar amb una nova oportunitat en la línia de mitjans junt amb Sergio mentres que uns metres per davant, Nong, Pedro Ríos, Ángel i Barral es repartien els llocs adscrits a l'avantguarda.
El partit no es va eixir de les vies establides. De vegades, este tipus de duels activen en gran manera les emocions dels equips en inferioritat en la seqüència competitiva. Eixe aspecte iguala les distàncies i les forces en funció de les categories determinades. L'Alcoyano va botar al feu d'El Collao desproveït de complexos. El xoc va ser competit entre dos bloc que tractaven d'imposar la seua llei. No existia un dominador clar sobre el verd fins que va aparéixer Sérgio. Va ser en el tram final del capítol inicial. El centrecampiste portugués va xafar els voltants de l'àrea alacantina i va arquejar la seua cama per a armar un potent tir que va rebutjar Rangel a servici de cantó. Sérgio estava cuinant el gol de Barral. El centrecampista va botar el córner i l'atacant de cap va allotjar el cuiro en el fons de la meta local.
El Levante va disfrutar de les ocasions més clares en eixe espai del xoc. Barral va tornar a citar-se amb el gol, després d'un acabament de Ángel al travesser, en la jugada que pràcticament va tancar el primer temps. No va haver-hi grans variacions en la represa. Javi Jiménez va emergir en dos arribades a la contra de l'Alcoyano. L'arquer va estar resplendit quan va haver d'entrar en acció. Va ser una altra de les notícies esperançadores de la victòria. Javi Jiménez demostra amb fets que l'arc blaugrana està ben resguardat amb la presència de Keylor Navas i l'arquer que va arribar el passat estiu procedent del Real Múrcia. El partit es va esgarrar en els minuts finals amb l'Alcoyano llançat en planxa en busca d'un empat que no va arribar. Nong i Aquino, van aprofitar els espais existents encara que es van estavellar amb els pals.