Beasain: Txusta, Urkizu, Sarasola, Imaz, Iraola, Garmendia, Iker (Artola, min 59), Aiert, Olaizola, Orue (Imanol, min 70) i Arregi.
Levante UD B: Garabato, Jalid (Galán, min 85), Juanma, Antonio, George (Álvaro, min 75), Lois, Jaime, Marín, Morales, Selfa i Roger (Christian, min 89).
Árbitre: Jorge Catalapiedra. Va amonestar a Iraola, Aiert i Jalid. Va expulsar per doble amonestació al llevantinista Antonio.
Gols:
1-0.Imaz, min. 7
1-1.Roger, min. 13
1-2.Jaime, min. 44
2-2.Olaizola, min. 55
2-3.Roger, min. 60
3-3.Iraola, min. 87
La Ciutat Esportiva de Buñol decidirà el diumenge des de les 18:00 hores el sentit definitiu de l'eliminatòria de la promoció d'ascens a Segona Divisió B després de l'excelsa igualada a tres gols que va posar fi a l'enfrontament inaugural disputat sobre el verd del camp de Loinaz. Ningú va especular sobre l'enfangat i pesat coliseu de la societat guipuscoana. En eixe sentit, els dos equips es van mirar als ulls fixament, quan van botar al camp, i van alimentar les seues diferències amb colps secs i contundents que, no obstant això, mai van arribar a minar la confiança de cada un dels adversaris, a pesar de la seua virulència. El partit es va convertir en una successió interminables de destralades. Cada col·lectiu va tractar d'exposar i imposar les seues armes amb una fidelitat extrema. Hi havia una fe indestructible en les accions d'estratègia capitalitzades pel Beasain mentres que el filial de l'entitat blaugrana exhibia una portentosa capacitat de supervivència i una clarividència absoluta als voltants de Txusta. Va ser un encontre amb tendència a la voràgine i a l'arravatament des de la seua mateixa epifania.
Des d'eixe prisma, va ser una confrontació intensa i aterridora. Va haver-hi emoció i incertesa durant el transcurs dels noranta minuts. Va fustigar l'ànima blaugrana Imaz en una de les primeres aproximacions a l'àrea defesa per Garabato. El futbolista basc va cabotejar al fons de la meta blaugrana després d'una successió de rematades. El gol tenia transcendència principalment perquè transformava d'arrel l'escenografia de l'encontre. El cronòmetre a penes si havia avançat. No havia travessat el minut deu i l'esquadra local marcava el ritme de l'encontre després d'imposar la seua fortalesa en una jugada d'estratègia. Potser la diana podia generar dubtes en la ment dels jóvens jugadors blaugranes. No hi havia pitjor escenari possible per al desenrotllament de la confrontació que transitar en desavantatge en els minuts inicials de la cita, però eixa incertesa es va dissipar amb una extremada rapidesa.
Un tipus assaonat, a pesar de la seua insultant joventut, Roger, va variar el disseny del duel. Les seues bótes esmolades van començar a reescriure el guió del partit. Roger va provar els reflexos i la qualitat de Txusta. Els dos tirs inicials els va reduir al no-res l'arquer local, però marcaven el destí més immediat. En la següent aparició del nou granota es va fer la nit per al meta del Beasain. L'atacant va arreplegar un baló en l'interior l'àrea que va allotjar amb notorietat al fons de la porteria basca. Va ser un tir potent que no va trobar rival en la trajectòria que va descriure fins a xocar amb les malles. En Roger es van mimetitzar les virtuts d'un equip que no es va descompondre a pesar del colp que va significar la diana matinera d'Imaz. Si hi havia interrogants, els pupils de José Gómez es van encarregar de dissipar estes incògnites que pareixien estendre's.
El grup va retornar al partit amb estil i apel·lant a les particularitats que ha mostrat al llarg de la competició de lliga. A pesar de l'estat del camp, molt enfangat per les fortes precipitacions caigudes en les últimes hores, el bloc va tractar de destil·lar futbol. Havia sentit en les bótes dels futbolistes blaugranes, principalment en les de Lois. El centrecampista va començar a créixer al pas dels minuts. Una arrancada seua va preludiar el segon gol. Lois va domesticar el cuiro en la línia de mitjans. Va aguantar després de narcotitzar la presència de dos rivals i va obrir cap al costat esquerrà per on va aparéixer Jalid. L'extrem va veure el desdoblament de Jaime. El centre del lateral va adquirir un verí mortal i va entrar en la porteria local després de xocar amb el pal llarg. L'assistent va emprendre una carrera veloç cap a la medul·lar. El gol arribava sobre el temps reglamentari en la seua primera part.
No va haver-hi variacions substancials després de l'estada en els vestuaris. El Beasain va tornar a aprofitar l'estratègia per a establir una nova igualada, després de cabotejar Olaizaola, mentres que Roger i Lois es van associar una vegada més per a restablir la primacia blaugrana. Lois va trobar un baló condemnat a perdre's pel costat destre de l'atac forà. Estava rodejat de defensors, però va ser capaç de mantindre el cuiro en la seua propietat. Sense perdre de vista el baló, i en una mil·lèsima de segon, va atalaiar l'horitzó i va trobar Roger. El seu passe va ser teledirigit. L'atacant va fer un número de màgia davant de la mirada perduda de Txusta i dels aficionats. El davanter va controlar i sense deixar-la botar va posar el partit en franquícia. El gol definix les seues característiques. És ràpid i troba solucions audaces en el pròleg del gol. Pareixia el tant definitiu. El duel va baixar en intensitat i Morales va fregar el quart després de perfilar-se per a llançar per la vora de l'àrea blanquiblava. No obstant això, Iraola, quan el xoc moria, va firmar la igualada definitiva. El Beasain mai va abandonar el duel. L'empat pareix una espècie d'armistici entre dos oponents compromesos amb la victòria que deixa tot pendent de l'enfrontament a Buñol.