Plovia amb força sobre Barcelona quan el partit entre l'Espanyol i el Levante descorria el seu teló, com si la història voldria recordar els fets succeïts fa més de cinquanta anys quan el Levante va estrenar la seua condició de primerdivisionista en Sarrià. Diluviava amb virulència sobre el feu espanyolista i no era un fet anecdòtic perquè estava escrit en el guió del duel que la tromba d'aigua podia condicionar el desenrotllament i l'evolució de la cita. Plovia i es presagiava una confrontació èpica amb dos equips disposats a buidar-se, fins a deixar-se l'ànima, sobre el verd en busca d'una victòria redemptora. Els estats d'ànims eren contradictoris, però l'esperit i l'essència solen conjugar quan un partit comença. Un triomf per a recuperar una estabilitat, que pareixia extraviada, o una victòria a fi de reafirmar la credibilitat aconseguida en les últimes setmanes. La veritat és que el partit, de pronòstic incert durant el seu recorregut, va ser intens i musculós i va creuar a dos entitats que van desafiar les adverses condicions climàtiques per a aconseguir un triomf que es va quedar en els marges del Power8 Stadium. Potser l'Espanyol va interpretar millor la conjuntura per a aclimatar-se a les particularitats de l'encontre. Morales va sembrar el dubte inicial, però Caicedo i Sergio van confirmar el verí que l'esquadra que prepara Sergio González acumula en la zona més determinant del camp per a confinar les il·lusions blaugranes. I allí, en eixe espai, Sergio García és devastador.
No hi havia armisticis. La pluja no amainava. I lluny de cessar, augmentava els seus amperes. Se sabia que s'enfrontaven dos equips de múscul fort i robust; d'os dur i de mirada reptadora. Dos blocs més pragmàtics que estètics; més pràctics que voluptuosos amb el cuiro; més ascètics en els seus moviments que hedonistes. De voltatge summament elevat. Eixos són els components bàsics per a concordar amb la victòria. Lucas Alcaraz tracta d'inocular-los entre els seus pupils. I el ruixat no feia més que potenciar eixos aspectes que podien tindre una importància superlativa en el disseny de la confrontació. La praderia convertida en una piscina no deixava senyals inequívocs. Controlar l'esfèric es convertia en una autèntica quimera per a cada futbolista. I eixa tendència es va accentuar al pas dels minuts. L'Espanyol va penalitzar este tipus d'actuacions.
Dos balons sense amo en la medul·lar granota van acabar ancorats en el fons de les malles de Mariño. Caicedo va aprofitar una colada de Lucas Vázquez i un rebutge amb fortuna per a ajustar el baló al pal llarg. Minuts després, una cavalcada de Sergio es va incrustar en la meta granota. Sergio va demostrar que no necessita formalitzar una estreta aliança amb el futbol per a capitalitzar un encontre. L'atacant va guanyar la línia de l'àrea per a traure's un fuetada inapel·lable. Sergio és un jugador capital amb capacitat per a incidir en l'evolució final d'una confrontació. Pot transformar un partit amb una aparició. I la seua estela genera una sensació inequívoca de perill. Caicedo i Sergio, dos jugadors amb gen blaugrana en el passat, van mudar notablement el sentit d'un xoc que pareixia domesticat pel grup blaugrana. El Levante ha guanyat en practicitat en els últims temps. No és un model de virtuts, però sap el que vol. Tracta de no ficar-se en aventures inabordables i s'allunya dels artificis. El baló corre cap als costats o alimenta les continuades caigudes de David Barral per les proximitats del perímetre defensiu rival.
A Barcelona va explotar el joc aeri. Morales va escurar una acció que va nàixer a partir d'un servici de cantó d'Ivsanchizt que va voleiar amb ràbia Navarro. Casella va rebutjar l'esfèric i per allí va sorgir Morales per a dirigir-lo subtilment a gol. Casadesús va poder ampliar la distància després d'un error de l'arquer local, però el seu tir no va aconseguir la porteria. Després va mostrar el millor del seu repertori per a reblar un llançament d'Ivanschitz. Casadesús va exercir d'invisible; una cosa que fa ben sovint. Es va colar pel segon pal per a materialitzar-se i tocar prou per a desviar el baló a gol. Va succeir que l'assistent va invalidar l'acció per fora de joc i el col·legiat va mantindre este criteri que la televisió va despullar. La pluja persistia i el Levante va apel·lar a l'heroica per a rescatar un punt que va acariciar amb Morales. Ja en la represa, va caçar un baló aeri que no va precisar i va ajustar en excés el seu acabament després de trobar-se sol davant de la porteria blanquiblava sense més equipatges que el gol.