Potser serà l'instant suprem. I l'apogeu de la disciplina del futbol. I fins és possible que siga la màxima justificació i la glorificació dins de la guerra simbòlica que s'establix en l'interior del terreny de joc entre dos equips adversaris que competixen amb vehemència per la glòria que aguaita del triomf. Si el gol es manifesta com l'essència cardinal del joc, resulta inqüestionable que Caicedo i Stuani se situen en el panegíric dels anotadors del Levante en l'aventura empresa per la societat llevantinista pel cosmos de la Primera Divisió del curs 2010-2011. L'atacant equatorià i el seu homònim uruguaià lideren la croada de gol dins del grup que conduïx Luis García des de la banqueta. Hi ha una reverència que compartixen per l'adquisició del gol.

No es tracta d'accentuar únicament la seua influència pel reflex brillant que encara centelleja de l'enfrontament que diumenge passat va mesurar al Levante i al Racing de Santander en l'Estadi Ciutat de València solucionat a partir de les aparicions fulgurants dels actors del gol per les voltants del perímetre defensiu que va tractar d'acordonar, sense excessiu èxit, Toño i la resta dels defensors càntabres. Hi ha més profunditat i calat pel tonatge i la gravetat que adquirixen els registres obtinguts després de dos mesos de dura competició conjugat els partits de la seqüència de lliga i l'eliminatòria d'octaus de Final de la Copa del Rei. Competix a l'estadística, gèlida i glacial, de vegades, encara que calent i determinant per la informació nutrient que aporta, emfatitzar este ascendent que repartix dividends tangibles sobre el col·lectiu.

Caicedo i Stuani compartixen espai i dígits. Han celebrat amb profusió cinc dianes, comptabilitzat l'empremta del Levante entre la Lliga i la Copa. És a dir; sumen deu gols entre els dos (Stuani tres en Lliga i dos en Copa i Caicedo quatre i un). I el còmput general del Levante es marxa fins als dèsset obtenint la suma resultant dels tretze tants de l'expedient del torneig de la regularitat i els quatre obtinguts en el format coper. En termes percentuals, Caicedo i Stuani abracen més del seixanta per cent de la totalitat de les dianes del curs en ple recorregut. La xifra és summament reveladora del seu embruixament. Són els amos del gol després de catorze partits oficials disputats des de finals del passat mes d'agost. “Junts som dinamita”, advertix sense caure en el misticisme el golejador uruguaià quan se li qüestiona per l'influx del seu company d'ofici. Hi ha embruixament entre ambdós.

I el capítol de les alabances no conclou ací. “Em sent molt bé i molt còmode jugant amb Felipe”. I sorgix un desig. “Ojalá puguem continuar fent estos partits”. Cristian es referix al duel davant del Racing liquidat per la via de la celeritat amb gols que unifiquen els seus destins. Esta lloa no és propietat en exclusiva de l'atacant uruguaià. El sentiment és mutu. Els complits vénen des de l'altre heroi del gol. Hi ha una interpretació conjunta i sòlida de la partitura anotadora. “Hi ha feeling entre nosaltres”, va manifestar Felipao el dilluns post-partit en la sala de premsa de Buñol davant del Real Racing Club. “Estem molt compenetrats. Ens entenem molt bé perquè ens ajudem mútuament sobre el camp”. Si existia algun indici de debat sobre la seua afinitat i enteniment va quedar esgarrat al ritme del gol. “Som compatibles i ho demostrem”. Paraula de Felipao.