Potser el seu esperit no estava en pau amb la seua ànima després de fregar el gol a Màlaga en distintes ocasions amb sort esquiva en la materialització final, o potser la camiseta multicolor del Racing potencie en grau summe els seus sentits en matèria anotadora, no en va va estrenar el seu palmarés com a golejador en la Lliga espanyola en el seu periple a Màlaga el curs passat davant de l'esquadra càntabra, però la veritat és que Caicedo va protagonitzar el duel entre el Levante i el Racing. L'equatorià va estar en tots els saraus en què hi havia un poc de picant.
Va deixar el seu patent i la seua manera d'entendre el futbol en els dos gols inicials, rellevant especialment el primer perquè significa el número dos-cents en el marc de Primera Divisió del Levante, va participar en el tant de Stuani que tancava definitivament la confrontació i molt abans, quan encara no s'havia complit el primer minut, va llançar un barret espectacular sobre Henrique que el defensor brasiler va repel·lir amb la mà sumint a l'Estadi Ciutat de València en la indignació més absoluta durant uns segons, escassos, perquè la tragèdia va paréixer mastegar-se en la contra immediata que va propiciar un cara a cara entre Rosenberg i Reina que va salvar el porter. Així de tens va començar el partit, però Caicedo és letal en velocitat, quan aconseguix conquistar uns metres sobre els defensors, i bàsicament quan es presenta nu davant de la porteria contrària. Llavors és un volcà en erupció que explota.
És l'arquetip de la claredat i lluminositat en este tipus d'accions de complexa resolució per a determinats futbolistes, però Caicedo s'engrandix en l'interior de l'àrea i maneja els temps per a deixar en la cuneta als arquers i firmar l'execució definitiva a porta buida. Quan s'enfronta en l'un contra un contra els guardians del gol és mortífer. En un assegurança de vida. En eixe sentit és, a més, polièdric. Ho va demostrar en l'Estadi Ciutat de València. En el gol que va obrir el partit es va balancejar lleugerament cap a l'esquerra per a anotar. Minuts després es va escorar amb fermesa cap al flanc dret amb el mateix èxit en la resolució. Toc amb l'esquerrana i amb la destra. Tot allò que havia de succeir en l'envit va succeir en el capítol inaugural. L'eixida fulgurant de Caicedo, les mans d'Henrique, l'aparició estel·lar i oportuna de Reina i la clarividència del porter per a armar la jugada que va concloure amb el gol de Caicedo.
Va ser una interpretació suprema de com organitzar un contracolp enverinat. Reina va veure per la cueta de l'ull l'eixida fulgurant i resplendent de Juanlu, un malson durant els noranta minuts i un exemple constant de compromís, i el centrecampista va desvelar les claus del desmarcatge plantejat per l'equatorià. I encara quedaven més emocions fortes que assimilar. Domingo Cisma la va emprendre amb Xisco Nadal després del segon tant, i ho va fer amb tanta virulència, per entendre que el futbolista local havia de tirar el baló fora perquè Bolado estava estés en el sòl, que va abandonar la gespa castigada amb cartolina roja directa. El grup de Portugal quedava en inferioritat en el marcador i sobre el past.
El Racing de Santander es va anar mentalment de l'encontre i el Levante va aprofitar per a concloure la cita que mantenia amb la confrontació després del gol de Stuani que va tornar a generar una controvèrsia supina entre l'estament arbitral i els jugadors. L'assistent va alçar la bandera i el col·legiat va decidir obviar esta decisió per a desautoritzar-la davant de la mirada atònita dels protagonistes. Era el minut quaranta-quatre i el tremend batre de les palmes de la grada que va acompanyar a l'eixida dels jugadors cap als vestuaris, en senyal inequívoc de goig, advertia del caràcter que adoptava el partit. Tot pareixia decidit. La sort estava tirada per als contendents. Els rols estaven definits i establits. El Levante va afrontar la represa amb la màxima tranquil·litat. L'esquadra blaugrana va baixar el pistó i el nivell d'exigència marcat mentres que el Racing va tractar de tornar en un exercici de dignitat.
Levante UD: Reina, Venta, Ballesteros, Nano, Juanfran; Juanlu, Xavi Torres, Sergio (Pallardó, m.60), Xisco Nadal (Mono, m.86); Stuani i Caicedo (Rubén, m.67).
Racing Santander: Toño, Francis, Henrique, Torrejón, Cisma; Colsa, Diop, Munitis, Kennedy (Christian, m.32); Bolado (Lacen, m.58) i Rosenberg (Ariel, m.67).
Gols: 1-0, m.24: Caicedo. 2-0, m.26: Caicedo. 3-0, m.44: Stuani. 3-1, m.88: Lacen.
Àrbitre: Fernández Borbalán (C. Andaluz). Va amonestar als locals Juanlu i Caicedo, i als visitants Henrique, Munitis i Diop. Va expulsar al jugador del Real Racing Club, Cisma, amb roja directa, en el minuto 26.
Incidències: 10.421 espectadors. Els jugadors d'ambdós equips van botar al terreny de joc amb una camiseta que lluïa la llegenda: "No más violencia" i es va guardar un minut de silenci en memòria de totes les víctimes de la violència de gènere.