Era una evidència. Pareixia una qüestió de temps que Felipe Caicedo assumira la condició de principal anotador en una temporada amb l'elàstica blaugrana esborrant del mapa dels registres els deu gols que Pepín va conquistar disseminats per les trenta jornades del curs 1963-1964 en la temporada que el Levante va estrenar la seua condició de primer divisionista. Potser Valls, testimoni d'excepció d'aquella efemèride, perquè part d'aquells gols portaven com a arrel una assistència seua, rememorara aquells dies de glòria de la societat blaugrana observant els moviments de la pantera negra en el xoc que esta vesprada ha enfrontat a dos dels equips en què va despuntar com a futbolista professional en els anys seixanta. Passat i present. En l'enorme cor de Valls batega amb virulenta força el nom del Levante. I en el cor de Caicedo batega amb una freqüència majúscula i superlativa el gol.
El cronòmetre avançava cap al minut vint-i-sis del duel davant de l'Espanyol quan Felipao va tornar a veure un espai allà on no pareixia existir. L'atacant equatorià va fer un exercici d'interpretació avançant-se al defensor i a Kameni per a rematar a la xarxa. Caicedo va trobar un clavill on no pareixia existir ni tan sols un xicotet badall. La resta va ser rubricar una faena que podria qualificar-se de funcionarial davant de la reiteració de capítols al llarg de la present campanya de lliga; rematada de cap i onzé gol en el seu expedient particular que l'eleva als altars dels màxims golejadors en blaugrana de la història de la societat en l'Olimp dels Déus. Ningú ha enllaçat tantes celebracions consecutives en un mateix exercici. Pepín, amb deu gols, i Riga amb nou, ocupen dos llocs de privilegi, però ja reposen per darrere de l'enorme figura de l'ariet equatorià.
Caicedo ha associat el seu nom al partit número cent del Levante com a local en l'elit i a la novena victòria de la temporada. En realitat no és un fet nou l'entente que ha establit amb el camp d'Orriols durant el desenrotllament del present exercici de la Lliga BBVA. En certa manera, Caicedo ha obtingut la concessió del monopoli del gol a Orriols per damunt de l'ascendent o el nom dels seus adversaris. Eixa prerrogativa li permet administrar un bé tan preat en el futbol com és el gol. Caicedo ha fet de la instal·lació granota un feu de la seua exclusiva propietat. El regne dels seus somnis i els seus festejos. Ací ha adquirit la pàtina de brilla que pareixia enfosquir-se i la condició d'etern perquè sempre romandrà en la memòria del llevantinisme. Davant de l'Espanyol va dibuixar el seu desé gol entre els murs del coliseu blaugrana. Únicament va golejar com forà a Gijón. Villarreal, Real Societat, Racing de Santander, Atlètic, Athletic, Getafe, Almeria, Osasuna i Espanyol han patit les escomeses de Caicedo.