Equip i afició van aconseguir una victòria d'enorme valor en l'Estadi Ciutat de València després de conjurar-se durant la setmana sota el lema “Jo crec”. La comunió entre la graderia i els jugadors va ser determinant per a sumar molt més que tres punts. Carlos Espí, amb un doblet en els minuts finals, va firmar el triomf del conjunt granota.

El partit va començar amb intensitat. La primera ocasió clara va arribar en el minut 9, després d'un centre de Paco Cortés que Carlos Álvarez va rematar de vaselina. La pilota se´n va anar per damunt del travesser. La rèplica visitant va arribar en el 22’, en un servici de cantonada que va posar a prova a Ryan. El porter llevantinista va realitzar una doble intervenció després de la primera rematada de Pablo Ibáñez i el segon de Blanco des de la frontal. El porter va volar per a desviar la trajectòria de la pilota.

El Deportivo Alavés va tornar a intentar-lo superada la mitja hora, per mitjà de Boyé i Aleñá, però Dela va allunyar l'esfèric pràcticament sobre la línia de gol. En els últims compassos del primer temps, el Levante UD va respondre amb un potent tir d'Iván Romero que Sivera va enviar a córner.

Després del descans, el conjunt granota va tornar a la gespa decidit a inclinar el partit. A punt va estar de fer-ho després d'una assistència de Paco Cortés per a Carlos Álvarez, el llançament del qual es va estavellar en el pal dret. Els de Luis Castro van intensificar la pressió, mentres que els de Vitòria es van quedar amb deu en el 61’, després de la segona targeta groga a Parada.

Amb superioritat numèrica, el Levante UD es va bolcar definitivament a l'atac i va alçar en diverses ocasions als aficionats dels seus seients. Primer, després d'una rematada d'Olasagasti que Sivera va allunyar en última instància. Després, Carlos Espí va acariciar el gol amb una xilena dins de l'àrea, però el porter va tornar a imposar-se. Els blaugranes van enllaçar diversos servicis de cantonada consecutius, però el premi es resistia. La clau residia a no desistir ni impacientar-se.

Els llevantinistes van continuar treballant a la recerca de l'encert necessari per a transformar el seu perill en gol. La insistència va trobar recompensa en el minut 88. Carlos Espí va cabotejar, la pilota va rebotar en un defensor, va tornar a caure-li al davanter i, esta vegada, el va enviar a l'esquadra per a deslligar la bogeria en l'estadi. El Ciutat es va convertir en una caldera. Ja en el temps de descompte, Etta Eyong va assistir a Espí, que no va perdonar i va posar el definitiu 2-0 amb el qual el Levante UD va certificar una victòria tan treballada com celebrada.