El Levante confia a donar un colp contundent a poqueta nit que servisca de golfo sobre el qual girar el ritme i el destí que li proporciona una arrancada de la competició de lliga, en el marc de la Primera Divisió, massa devastador després dels efectes excessivament huracanats dels compromisos davant del Sevilla i Getafe. El colp al·ludit significa neutralitzar les hosts del Villarreal sobre la gespa de l'Estadi Ciutat de València i aconseguir el grau d'autoestima necessari per a recompondre la psique d'un grup que necessita avituallament i vitamines davant del grau de dificultat que significa formar part de l'univers de la màxima categoria del futbol.

És el que té militar de facto en Primera Divisió. Cada confrontació pareix més complexa que l'anterior. I cada repte sorgix com un desafiament d'un grandària major. No s'albiren partits desproveïts de substància en una seqüència letal i terrorífica. En certa manera, el llevant ja ha vist este partit amb anterioritat. És l'efecte déjà vu sobre el coliseu del barri d'Orriols. El contingut és semblant a les confrontacions anteriors. Un adversari resplendent que accepta l'enfrontament amb l'avantatge addicional que suposa aconseguir un grau de cohesió i una volumetria superior al cos que presenta el Levante. Les hosts de Luis García, com va succeir davant del Sevilla i Getafe, tornaran a contendre contra un oponent inscrit en les competicions que es disputen en la Vella Europa en temps present que pareix traure-li diversos cossos.

Eixe enunciat comporta valors addicionals. Hi ha un inqüestionable; quan els pupils de Garrido es van calçar les bótes per a iniciar el retrobament en el període estival, el llevant encara tenia molt recent els ecos del mític ascens conquistat cap a finals de juny. Des d'eixa perspectiva, hi ha una batalla desigual entre un equip en procés de construcció i un altre que ha avançat els terminis establits per a accelerar el seu ritme i posada al punt en funció dels esdeveniments i les seues prioritats. Potser la dificultat suprema a què s'enfronta l'actual Levante no siga en exclusiva l'ascendent del contrincant. Ni el component històric que convertix al Villarreal en un monstre de tres caps cada vegada que acudix al Ciutat de València en Primera Divisió.

Ni l'orde establit en l'última dècada., en funció de les prestacions i èxits obtinguts per cada un sobre el camp, que allunya els rivals. El Levante haurà d'esborrar del seu imaginari els esdeveniments més immediats sorgits en les confrontacions anteriors si vol sobreviure. De res servix alimentar els records últims. Caldrà saltar a la gespa amb la ment en blanc a la recerca de les qualitats i essències que van fer, en un passat molt pròxim, d'este grup un bloc petri i homogeni molt complicat de superar. Poder, convicció i agressivitat per a restaurar perfils oblidats. Potser la diferència està en la psique i en el suggestiu poder de la ment. El Levante és un membre més de la Primera Divisió. Ho diuen els fets. La consciència dels futbolistes blaugranes ha de girar entorn d'eixe postulat. Si es convencen de l'univers que ocupen podran trobar les respostes que busquen.