Potser el Levante no siga l'equip més estètic i líric de la Primera Divisió, però potser la lírica i l'estètica no es convertisquen en els únics aspectes que conduïxen a la victòria en la disciplina del baló redó. L'esquadra blaugrana ho va demostrar en l'Estadi Ramón Sánchez Pizjuán en la nit sevillana. És possible afirmar que el seu joc no és el més vistós. Ni la seua proposta la més ortodoxa i mètrica, però compendia altres recursos que li van guiar fins a un triomf que no està exempt de mèrit i de dificultat davant d'un dels equips més en forma de la competició de lliga en temps present. Potser la seua versió no siga la més preciosista, ni lumínica, amb el baló com principal equipatge, però és innegable que domina l'altre futbol. Són els intangibles que també permet arribar a l'èxit, si per èxit s'accentua el valor suprem de la victòria. És l'oferta i la contraoferta del futbol. El Levante de Caparrós té una identitat configurada. Va destil·lar orde, serietat, una organització metòdica i stakhanovista i una capacitat de resistència supina per a anar superant adversitats davant d'un contrincant que li va posar entre les cordes en distintes fases de la confrontació; un aspecte que emfatitza el valor dels gols aconseguits i dels tres punts sumats en un territori de complicat accés per als adversaris.

Potser eixa capacitat de resistència, en el pla físic, però també en el vessant mental, li mantinguera dreçat en els moments més enrevessats de la confrontació. El Levante va estar a la vora de l'extermini en diverses etapes de l'enfrontament, però mai va claudicar i agarrat als guants màgics de Keylor Navas i exhibint una pegada descomunal va trobar els arguments necessaris i suficients per a voltejar els gols de Coke i Rakitic. Potser el Levante guanyara per extenuació davant d'un contrincant que va exigir el millor de si mateix. Va ser un supervivent nat. No va tardar en excés a descobrir el grup el tipus de partit que afrontaria. El desembarcament del Sevilla va estar marcat per la passió. El quadro sevillà es va posar en funcionament amb empenta apel·lant a les bandes per a desplegar-se en busca de la meta de Keylor Navas.

El grup d'Emery va eixir convençut de les seues possibilitats encara que amb el pas dels minuts va anar perdent pulmó fins a firmar la seua rendició. El  Sevilla va replegar al Levante sobre el seu perímetre defensiu. El partit transcorreria en un franja estreta del camp, sempre amb el baló rondant les proximitats de l'arquer blaugrana. No va ser un greu inconvenient per a les hosts blaugranes. El Levante no se sent incòmode en eixe tipus de situacions. Té arguments per a sobreviure acatxapat sobre si mateix. Vyntra, Navarro i Juanfran van acceptar els caràcters del duel. El xoc exigia el millor de cada un d'ells, principalment en les accions aèries; una de les especialitats del col·lectiu sevillista. Coke va paréixer esgarrar el partit amb una vaselina subtil des de la frontal de l'àrea que va superar a Keylor Navas. No obstant això, el Sevilla comprovaria, sense solució de continuïtat, la immaculada resposta de l'esquadra forana.

Va ser una de les claus del duel. El Levante no es va acovardir amb les dianes locals. I la seua contestació va ser virulenta i contundent. Barral va executar un vals davant de Fazio que el defensor no va arribar a entendre. Barral va transformar la pena màxima i va reconduir la cita. L'alba de la segona fase va servir per a engrandir la figura de Keylor. L'assetjament del Sevilla va ser incessant; un assetjament per moments. I la progressió del porter innegable. El seu ascendent en el desenrotllament del partit va resultar inqüestionable. El porter de Costa Rica va volar per a mantindre impol·luta la seua porteria. Va ser una versió polièdrica amb tot tipus d'aparicions que van desactivar als atacants locals per a desesper de la grada. Rakitic va tindre l'opció més clara des dels onze metres, però el seu va colpejar es va estavellar en el pal. Rakitic, un dels referents de l'actual Sevilla, es va refer i va paréixer colpejar el mentó del Levante. Va ser una quimera. Vyntra es va elevar fins als cels de Nervión per a recuperar el marcador. I Simao va reblar la victòria després d'aprofitar un rebutge de Beto en l'interior de l'àrea.