No van trobar la ruta del gol ni el Levante, ni el Rayo en el Ciutat de València en un partit que, paradoxalment, va comptar amb infinitat d'aparicions de les dos esquadres pels voltants del gol. Així de paradoxal pot arribar a ser el futbol en les seues manifestacions i en la seua concreció final. No hi ha lògica possible en la seua avaluació. Al gol es pot arribar per molt diverses vies i accessos, però ni la representació rayista, ni els jugadors de Joaquín Caparrós van ser capaços d'aprofitar l'excedent de les oportunitats generades en les proximitats dels marcs defesos per Rubén i Keylor Navas al llarg de noranta minuts de passió. Els conductes amb destí cap al gol estaven totalment obstruïts. Al contrari dels fets succeïts a Sevilla, als atacants granotes els va faltar fluïdesa i instint assassí. Així que la confrontació es va tancar amb una igualada amb un sabor antagònic per a cada un dels contendents ja que acosta al Levante a la frontera dels trenta punts i al llindar que marca la permanència en la màxima categoria mentres que el Rayo seguix instal·lat en la zona més boscosa de la classificació sense reduir dígits amb un dels seus adversaris més directes.

El Ciutat va homenatjar Luis Aragonés en els prolegòmens de la confrontació. La disciplina del futbol va recordar a un dels seus referents en temps present. Va ser el preludi de la confrontació. Immediatament, els dos equips es van cabussar en la disputa d'un partit anotat en roig en els seus respectius calendaris. La segona volta acaba de nàixer i cada confrontació adquirix un contingut salvatge davant del valor de cada victòria o derrota. D'ací potser la validesa del discurs granota en la valoració de la igualada. No va tardar el Ciutat a comprovar com se les gastarien dos entitats de mirades antagòniques quan creuen els marges del vestuari per a situar-se sobre el verd. I de concepcions allunyades des d'una perspectiva estilística. Potser el Rayo va perdre a Orriols part de la retòrica que ha presentat en altres confrontacions amb el baló pegat als peus.

En eixe sentit, els seus moviments van ser molt més directes. Va haver-hi menys recorregut en posicions més desemparades i perilloses del camp, però prompte es va ancorar en la línia de mitjans a les bótes de Trashorras. I el centrecampiste té un ADN molt clar. El jugador gallec té tendència a manejar-se el cuiro amb solvència. Per la seua banda, el Levante era fidel als seus postulats. Organitzat en tasques defensives, no necessita laborar en excés per a plantar-se en les proximitats de la meta contrària. I el partit va anar resumint les respectives filosofies de cada contendent. Va atacar d'eixida amb major perillositat el Rayo. L'esquadra vallecana tocava amb profusió per a endinsar-se en els dominis de Keylor Navas. Baena va estavellar un tir en el pal de l'arc granota i Keylor va aparéixer per a atallar el posterior rebutge. Minuts després Larrivey va abaixar el cuiro amb el pit en l'interior de l'àrea local i va extraviar l'acabament. Trashorras i Keylor es van citar en un colp franc que va extraure el millor del repertori de l'arquer de Costa Rica.

El Levante va respondre a espentes. No necessita enfilar massa joc per a projectar-se cap a la geografia contrària del rectangle de joc. Una combinació entre El Zhar i Barral va recordar que el Levante es comporta com un esperit lliure; en qualsevol moment és capaç d'arribar al gol. No va ser un partit replet d'heràldica. Ni un compendi exacerbat d'estètica, però no va haver-hi espai per al badall. El baló anava d'un extrem cap a un altre del camp. Atacava el Rayo i responia a impulsos el Levante, principalment per part de Barral. L'atacant va estar present en totes les ocasions generades pel bloc que prepara Caparrós. Ningú millor que Barral interpreta el llibret del preparador blaugrana. La seua condició de gladiador li va portar a lluitar contra la defensa rayista. Va ser una actuació contundent, si bé li va faltar el gol que el va acariciar de cap, en un acabament sobre la marxa que es va elevar per damunt de la meta de Rubén i en una arribada des d'arrere que li va traure el porter madrileny. Per a llavors, el partit entrava en el seu ocàs, el resultat començava a tindre un valor afegit. Als fets sobre el camp calia afegir altres aspectes com mantindre la distància amb un rival que lluita per la permanència o aconseguir la tendència del goal-average.