Currucale, Haro i Boixet: del Mallorca al Llevant de l'ascens a Primera
L'exposició instal·lada en el palco VIP mostrarà documents i fotografies relacionades amb Currucale, Haro i Boixet durant la seua etapa com a futbolistes del Llevant UD.
```html
La trobada entre el Levante UD i el RCD Mallorca comptarà amb una nova edició de l'exposició històrica ubicada en el palco VIP de l'estadi. En aquesta ocasió, la mostra estarà dedicada a Currucale, Haro i Boixet, tres futbolistes que van canviar la samarreta del Mallorca per la del Levante en l'estiu de 1962 per a integrar-se en la llegendària plantilla que va conquerir l'ascens a Primera Divisió al final del curs 1962-1963.
Un transvasament marcat per l'operació Uribe
Per diferents vies, els tres jugadors van accedir a l'ecosistema llevantinista. Haro i Currucale van formar part de la coneguda operació Uribe. El defensor basc va abandonar la disciplina llevantinista en l'estiu de 1962 rumb al Mallorca. L'entitat balear va mostrar un notable interés pel defensa. En aquella operació van quedar integrats Currucale i Haro, tal com va establir Eduardo Clérigues, en qualitat de president, en una entrevista concedida durant el període estival de 1962 coincidint amb la reestructuració del planter blaugrana per a la campanya 62-63.
El tercet es va completar amb la incorporació de Boixet, també amb passat mallorquinista. De fet, Boixet i Currucale van compartir minuts i partits com a conductors de la sala de màquines del Mallorca en l'elit.
```
L'estiu de 1962
Aquell estiu de 1962 va estar marcat per una profunda inestabilitat política i l'inici d'un canvi social. Van destacar les històriques vagues mineres a Astúries, que es van estendre per diferents punts del país, així com una intensa activitat anarquista contra Franco, incloent-hi l'intent d'atemptat a Sant Sebastià. Aquells esdeveniments van provocar la renovació del govern franquista cap a un perfil més tecnòcrata.
El Levante renovava aleshores la configuració de la seua plantilla. Lelé, entrenador blaugrana, conformava el cim d'aquell entramat. El tècnic gallec afrontava la seua tercera temporada consecutiva com a màxim responsable de la banqueta de Vallejo. El preparador aconseguia perpetuar-se en un escenari històricament procliu a les variacions.
La construcció de l'equip de l'ascens
La plantilla va patir importants modificacions. Van marxar futbolistes amb pes específic com Esparza o Uribe. L'equip va integrar nous talents com Calpe, Rodri, Domínguez o Wanderley. Serafín, Torrents o Vall representaven la vella guàrdia malgrat la joventut reflectida en els seus respectius DNI.
Aquell Levante perseguia l'anhelat ascens a Primera Divisió. Era una aspiració legítima, tal com advertien les forces vives de l'entitat durant l'estiu de 1962. València, com a ciutat, posseïa potencial per a sostenir amb fiabilitat dos equips en l'elit. El Levante somiava amb un salt de dimensions colossals. Era un pas que desconeixia.
El desafiament marcat va acabar convertint-se en realitat, encara que el conjunt blaugrana va haver de superar una exigent promoció davant el Deportivo de La Coruña.
El paper de Currucale, Haro i Boixet
Currucale va participar en l'encontre decisiu disputat a Vallejo a l'alba de juny de 1963. Existeix una imatge icònica del futbolista celebrant un dels gols que van validar l'èxit llevantinista.
Haro va deixar la seua rúbrica en la competició de lliga amb la suma de nou gols, si bé va perdre protagonisme en l'eix de l'atac després de la irrupció de Wanderley durant la segona volta del campionat.
Boixet no va disposar d'excessives oportunitats en l'univers de la Lliga, si bé el recorregut del Levante en la Copa li va permetre acumular diverses titularitats.
Documents i fotografies inèdites
L'exposició instal·lada en el palco VIP mostrarà documents i fotografies relacionades amb Currucale, Haro i Boixet durant la seua etapa com a futbolistes del Levante, recuperant la memòria de tres protagonistes vinculats a l'ascens més emblemàtic de la història granota.
Noticias relacionadas