Diego López i Keylor Navas guarden similituds que els emparenten en funció de la seua ubicació i espai que delimiten quan s'ubiquen en l'interior de la geografia del terreny de joc, bé siga defenent l'elàstica del Real Madrid, bé siga protegint la camiseta granota. És una qüestió més que evident que exercix de lligam. El seu DNI futbolístic confirma esta particularitat. Quan boten al verd se cenyixen els guants i s'acomoden davall dels pals que delimiten la porteria. Són els vigilants inqüestionables del gol; els protectors d'un univers sagrat. La seua principal comesa passa per aconseguir la negació absoluta del gol. En eixe sentit, lluiten contres les lleis més elementals del futbol. Són dos transgressors. No obstant això, i en el temps més present, els destins de Keylor Navas i Diego López convergixen encara més. Des que va arrancar la segona volta de la competició ostenten els millors registres de la Primera Divisió. Eixe aspecte unifica els seus caràcters, a pesar del distanciament en referència als seus entorns. Els números són els seus principals aliats. I els seus màxims exponents. Després de disputades cinc confrontacions, des que el campionat de la regularitat entrara en la seua fase definitiva cap a finals de gener, únicament és possible comptabilitzar tres dianes en contra seu.

Els expedients es manejats pel Levante i pel Real Madrid, en eixe episodi, són reveladors de l'estat pel qual travessen des d'un prisma personal, però també col·lectiu. Una atenta mirada al comportament de la resta dels arquers dimensiona el seu rendiment. Keylor i Diego López ocupen el basament més elevat del podi en esta etapa. Per darrere apareixen Valdés (Barcelona), Esteban (Almeria), o Alves (València), amb la suma de quatre dianes encaixades. Courtois (Atlètic de Madrid), o Kasilla (Espanyol), trufen este tram amb cinc tants. Clubs instal·lats en la zona més distingida de la classificació com el Villarreal o la Real Societat han encaixat huit i sis gols, respectivament, en el cicle descrit. I en les antípodes es troba el Real Betis o Rayo Vallecano, amb quinze i tretze tants, en els quatre-cents cinquanta minuts materialitzats des de l'epifania de la segona volta de la Lliga BBVA.

Una simple operació matemàtica, partint de l'itinerari marcat, accentua la consistència defensiva del Levante, i per tant, del Real Madrid; Keylor i Diego reben un gol cada cent cinquanta minuts. Es tracta d'una referència categòrica que determina la resistència en eixe apartat del joc. El Levante hi ha invertit els termes en funció a la productivitat saldada en el preàmbul de la competició de Lliga. L'esquadra blaugrana va triplicar per tres les quantitats que es maneja en l'actualitat. Els cinc enfrontaments inaugurals es van saldar amb deu gols en contra seu, si bé una proporció molt elevada dels mateixos, set, van arribar en el Camp Nou en el partit que va significar l'estrena de l'exercici 2013-2014. És innegable que els guarismes emfatitzen el treball col·lectiu del grup, però també és irrefutable que la resplendor que centelleja enllustra l'estela de Keylor. La seua conducta no és erràtica. L'arquer s'ha convertit en una muralla infranquejable per als atacants adversaris. I les seues prestacions augmenten al pas dels enfrontaments. La seua figura s'engegantix fins a adquirir una condició quasi titànica i inabordable per als seus oponents.