Se sentia lliure el Levante, fins que es va portar una terrible galtada per part del Real Madrid. Va ser un colp terrible directe al cor. Sense remissió; sense pietat i, a més, sense cap tipus de miraments. De sobte es va enfosquir el feu del Santiago Bernabéu. No va ser en exclusiva un fenomen adscrit a la ciència de la climatologia que també perquè el partit en la seua fase crepuscular va nàixer inundat pels rajos del sol i va acabar enmig d'una pluja torrencial aclaparadora. Sense a penes temps per a materialitzar la duresa i l'impacte de les patacades rebudes, en forma de gols, l'esquadra granota es va veure lluny d'un partit pel qual no passava de puntetes. Al contrari; el Levante proposava en un territori replet de complexitat per a la majoria dels seus adversaris. Anestesiat per la contundència de les nyesples va tractar de tornar a la confrontació. El Levante es va negar a claudicar en el camp del Real Madrid, però tots els mèrits acumulats i abocaments sobre el verd durant vint-i-cinc minuts replets d'esperança es van afonar d'arrel després de les dianes de Marcelo i Ronaldo.
El futbol no es comporta com una ciència exacta en les seues manifestacions, però és una evidència que té els seus propis dogmes. I a més són irrenunciables. Tan eterns en la seua materialització que es perden en la nit dels temps de la disciplina. Potser el gol siga una d'eixes afirmacions irrefutables amb un elevat contingut teològic per tot el que comporta. Jugava el Levante, cridava l'Estadi Santiago Bernabéu amb feresa. Pareix un contrasentit, però no ho va ser. El gol sempre comporta certeses. El Madrid té dinamita en les seues bótes. Gest Deyverson de trencar la ratxa d'immaculada d'invulnerabilitat que acompanya a Keylor Navas i tot seguit es va colar Marcelo fins a la cuina per a buscar una sòlida associació amb Ronaldo i trencar la porteria de Rubén amb un tremend tir. La història de vegades és cíclica i es repetix. La imatge va ser realment devastadora. Keylor va traure la seua versió més felina per a desviar sobre la línia de gol un cabotada de l'atacant brasiler. Pareixia devastador el gir de coll efectuat per Deyverson, però amb Navas res és impossible. Ho sap bé el Levante, per qüestions més que òbvies a imputar al passat, i comença a comprovar-ho el coliseu del barri de Chamartín en cada una de les seues actuacions. Navas és un autèntic portent. El porter es va rebolicar a arran de sòl per a resguardar al seu equip d'una igualada que un minut després pareixia allunyar-se encara més. Kroos va taponar un passe en la línia de mitjans i va combinar amb Cristiano Ronaldo. El portugués es va acomodar el baló en el balcó de l'àrea i va ajusticiar a Rubén. No convé deixar solts els atacants madridistes. Els seus moviments pels voltants de l'àrea rival són letals. Hi ha verí en les seues bótes. Els jugadors blaugranes van abandonar el Bernabéu amb la mirada perduda, però hi ha molt poc que retraure en el seu comportament. Va ser un equip meritori en un escenari complex. No es va deixar aterrir per l'escenografia. Ni pel pedigrí d'un dels grans santuaris del futbol mundial.
Va tindre personalitat per a proposar i per a encaixar els colps i no desnortarse. I no és una tasca senzilla en el Bernabéu. El Levante va mantindre l'orde. Va ser un equip estructurat amb el baló i compacte quan caminava sense la companyia del cuiro i mai va perdre de vista la meta contrària. Potser l'elevat número d'arribades als dominis de Keylor radiografien la confrontació. Va ser una constant durant la totalitat de la cita, encara que li va faltar transformar les seues ocasions per a arribar al paradís. Roger es va plantar davant del porter sud-americà en el minut cinc i va repetir en les raneres del primer acte. Deyverson es va desesperar davant del petri mur alçat per l'arquer. Va fregar el gol en dos ocasions i veia amb un plus de frustració com anaven caient els gols en la zona contrària del verd de manera encadenada. El Levante es va veure per davant en el marcador i va arribar Marcelo. Va fregar la igualada i li va galtejar Ronaldo. El guió es va mantindre en la segona fase. El Levante es comportava amb valentia, però xocava amb Keylor i amb la voracitat de Jesé. El partit moria quan el davanter canari tornava a executar Rubén.
Real Madrid:
Levante UD:
Àrbitre: José Maria Sánchez Martínez
Gols: 1-0. Marcelo, min 26 2-0. Ronaldo, min 29 3-0. Jese, min 81