El Barcelona va estrenar la competició de lliga seguint les pautes mostrades a la finalització del curs anterior; és a dir conjugant amb el verb véncer, mostrant una voracitat anotadora inqüestionable i destrossant anímica, mental i esportivament al seu adversari, en este cas al Levante. Envoltat entre tenebres per mor de la planificació estival, que li va portar fins al cor d'Àsia, no va tardar en excés a convertir la incertesa en certeses. Males notícies per a l'esquadra llevantinista. Van bastar dos colps en els albors de la cita per a liquidar la confrontació i advertir de les intencions del grup del Tata Martino. Situat el cronòmetre en el minut quaranta-sis; sobre l'arrancada de la segona fase de la confrontació, als jugadors del Levante únicament els quedava apel·lar a la seua dignitat i coratge com a professionals per a afrontar un partit que s'havia convertit en un verdader martiri. Les coordenades estaven establides com a seqüela de la mitjana dotzena de dianes allotjades en l'interior de les xarxes de Keylor Navas.
El Barcelona va recuperar la imatge coral i grupal de temporades anteriors. Va ser un col·lectiu sublim amb el cuiro pegat als seus peus; un equip en el sentit més literal del terme i així es va expressar sobre el verd del Camp Nou. Amb convicció i sense a penes dubtes. Va triomfar el col·lectiu sobre la individualitat. En eixe sentit, va ser una esquadra generosa en l'esforç i en la representació del futbol. I va afegir al seu full de ruta velocitat i una intensitat i una ambició desmesurada que va obligar al bloc de Joaquín Caparrós a arrecerar-se sobre si mateix incapaç de desposseir-se d'un domini aclaparador com a pas previ i obligat per a trobar vies d'accés sobre les quals abalançar-se sobre els dominis de Víctor Valdés. El Levante es va enxiquir. La seua figura se va anar retallant sobre la immensitat del feu català.
L'inici de l'enfrontament va ser certament demolidor. Alexis va concloure una acció conjunta en les proximitats de Keylor Navas. Va ser un pèssim presagi que va vindre a certificar el guió que es materialitzaria instants després quan el cel va començar a desplomar-se. Leo Messi va ser l'encarregat d'ampliar les distàncies. L'atacant argentí va exemplificar com ningú les excel·lències de l'equip de Martino. Junt amb Fábregas, pràcticament va participar en la fàbrica de la majoria dels gols locals. Paradigmàtica va ser la construcció i execució del tercer gol. Messi va pressionar l'eixida de l'esfèric per part dels centrals granotes i va autoritzar a Dani Alves per a celebrar el gol. L'atacant argentí va aparéixer per tots els espais de l'avantguarda, va actuar d'assistent, i va trufar la seua participació amb la suma de dos gols.
Les seues bótes van liderar una victòria senzilla en la seua execució final. El Levante i el Barcelona pareixien rivals distanciats per un autèntic oceà. Les excel·lències d'un pareixien les contradiccions de l'altre. El Barça es projectava amb velocitat pels quatre punts cardinals del verd mentres que el Levante es desfeia. La pressió avançada dels jugadors de Martino va propiciar infinitat de robatoris de baló. Les recuperacions es repetien constantment molt prop de la meta de Keylor propiciant veloços i ajustades eixides. Els jugadors blaugranes es multiplicaven per les proximitats de l'àrea granota a la velocitat de la llum. I els gols van ser caient durant el primer acte. Fins a sis el que va convertir en un tràmit el capítol definitiu.