El Ciutat de València tornarà a decidir els designis del Levante en la ronda dels setzens de Final de la Copa del Rei. El gol de Ruymán, quan el cronòmetre ja superava la frontera dels noranta minuts, confirma el protagonisme que adquirirà el coliseu del barri d'Orriols en el xoc de tornada. No és una cosa nova en la història més recent de la societat, si s'escruta la relació que manté amb la competició del K.O. Durant els últims temps va succeir el curs passat davant del Melilla i també la temporada anterior enfront del Deportivo de La Corunya. El temple granota tornarà a destil·lar emocions en una eliminatòria que apareix extremadament oberta mercé a la diana in extremis de l'entitat que capitaneja Sergi Barjuán, aquell jugador que va fer fortuna en el F.C. Barcelona en la dècada dels anys noranta. El Recreativo de Huelva pren la davantera, encara que siga de manera momentània, a l'espera de la confrontació que tancarà el cicle en terres valencianes.
No pareixia que el Levante afrontava un duel de caràcter oficial. Les grades desertes de l'Estadi Nou Colombino van denunciar l'escàs interés que va alçar un duel entre dos esquadres que competixen en escalons diferents en la seqüència competitiva. De vegades és difícil discernir els motius, però eixe fred glacial que imperava en l'atmosfera es va manifestar en distints moments de l'enfrontament sobre el verd. No va ser un partit marcat per l'estètica. Al xoc li va faltar ànima i calor. La Copa del Rei sol propiciar un equilibri en les forces de cada un dels rivals, a pesar de les diferències que poden distanciar els contendents des d'una perspectiva tècnica. La desigualtat sol generar un plus d'il·lusió en el planter que assumix teòricament el rol d'inferioritat. En tot cas, el Recre té els conceptes molt clars i tracta de plasmar-los sobre el tapet amb naturalitat.
Des d'eixe prisma no és un bloc que combregue amb els preceptes que dominen en el marc de la Segona Divisió. La seua proposta és més lluminosa. A l'organització del futbol s'arriba a través d'una bona relació amb el baló. És una màxima en el discurs que es maneja el preparador del degà, deutor, sens dubte del seu passat pel F.C. Barcelona. I els seus jugadors se submergixen amb passió en eixe intent per domesticar el cuiro i fonamentar els partits en funció de la seua tinença i domini. El Levante tampoc va perdre de vista els seus credencials. Sobrietat en defensa com principal recurs i argumentació per a projectar-se en busca d'aventures de major calat per les proximitats de la meta contrària encara que, de vegades, l'equip blaugrana va estar sense profunditat i major velocitat. No obstant això, el xoc no va ser per eixos camins.
Els dos equips es van manifestar amb l'esfèric excessivament allunyats de les àrees. Eixe aspecte es va traduir en una trobada amb escasses ocasions de gol per part dels dos contendents. Potser un dels fets més destacats del duel fora la presència de Camarasa en l'onze inicial. El canterà es va estrenar en el format coper i no va donar mostres de veure's superat pels esdeveniments que es van desenrotllar. Va mostrar personalitat i fiabilitat en una franja del camp on cal mantindre la calma i temperar els nervis davant de la transcendència que adquirixen els moviments. El gol del Recre va arribar quan el Levante havia aconseguit projectar-se amb major perillositat sobre l'àrea de Rubén. L'entrada en el verd de Pedro Ríos va oferir major mobilitat en l'atac granota. El jove arquer va extraure una mà providencial per a desactivar un tir intencionat de Pedro López. Minuts abans va blocar un tir ajustat de Simao. Amb el duel vist per a sentència va arribar el gol de Ruymán que propicia un protagonisme absolut del Ciutat en l'evolució final de l'eliminatòria.