La pretemporada és temps per a la sembra. I perquè germine i fluïsca una idea i una proposta col·lectiva que oferisca la capacitat i la fortalesa física i mental òptima per a afrontar l'extrema duresa que establix el calendari de lliga en el marc de la Primera Divisió. És a dir; esta fase estival es convertix en l'epicentre per a la solidificació d'una filosofia que permeta competir en un univers aspre i tortuós. El Levante va matinar en el present període estival per a lligar-se les bótes i tornar als terrenys de joc. El grup i el cos tècnic que lidera Juan Ignacio Martínez van tornar dijous passat 7 de juliol. Després d'una primera presa de contacte formal amb la gespa en les instal·lacions de la Ciutat Esportiva, el bloc aprofundix des de dilluns passat en La Manga Club en eixe coneixement plantejat en este període previ a l'inici del campionat de la regularitat.

En un complex esportiu exquisit es van establint les primeres aliances entre el gros dels jugadors i un cos tècnic nou en el que sobreïx la figura de JIM. El curs 2011-2012 ja és una realitat inqüestionable. El Levante s´enfrontarà al Saragossa en el duel inaugural en l'Estadi Ciutat de València. El xoc està fixat per al penúltim cap de setmana d'agost. Si se centra l'atenció en el desenrotllament de la competició és inexcusable que el gran repte que sorgix per l'horitzó granota és el de fitar la permanència, emulant els fets succeïts en la temporada acabada de finalitzar. No hi ha, ni existix, un desafiament de majors dimensions per al total dels estaments que conformen el llevantinisme en la nova aventura que es presagia com a entitat adscrita a la Primera Divisió.

La magnitud del repte, que és evident que no és menor, ni tampoc irrellevant, pel sentit econòmic i social que adquirix per al creixement de la institució, tindria un impacte tremend des d'una perspectiva històrica; el Levante complirà la sèptima temporada, coincidint amb el desenrotllament de l'exercici 2011-2012, formant part de la burgesia del futbol espanyol. El seu nom apareix entre els vint triats per a lluitar en un dels formats més competitius i complexos del futbol internacional. No obstant això, mai ha aconseguit perpetuar la seua estada en l'elit més de dos temporades consecutives. És el llindar que establix i determina la seua pròpia història. El Levante va haver d'esperar en el temps fins al curs 1963-1964 per a estrenar la seua condició de primerdivisionista i eixa etiqueta li va acompanyar durant l'exercici següent en virtut de la desena posició aconseguida per les hosts liderades per Domínguez, Serafín i Calpe, entre altres figures destacades de l'aquell moment.

No obstant això, el seu rastre es va difuminar i no seria fins a l'adveniment del tercer mil·lenni quan el Levante va trobar la lluminositat que li va conduir cap a un camí que s'havia enfosquit. La conquista de la Primera Divisió va ser efímera, però l'entitat va tornar un any més tard. Les temporades 2006-2007 i 2007-2008 van convergir amb el passat competitiu que marcava la dècada dels seixanta. El Levante va engrossir la llista dels principals i el futbol, en la seua màxima expressió, va arribar a l'Estadi Ciutat de València. En el present no hi ha dics que retallen la il·lusió. L'homèrica permanència conquistada en una segona volta majestuosa, durant el curs 2010-2011, obri noves vies d'exploració i explotació a la Primera Divisió. El repte de la tercera temporada entre els triats ja està en marxa.