Saviola va il·luminar el cor de la grada de La Rosaleda. I Saviola es va encarregar de sumir al Levante en les tenebres. Heroi o vilà. Absolució o condemna. Tot depén de la perspectiva de l'anàlisi. Va marcar el xiquet argentí després de quedar nu davant de la meta defesa per Munúa i el coliseu malagueny va esclatar. Més tard, va filtrar un precís passe al buit per on es va submergir com un espectre indetectable Joaquín per a tornar a ajusticiar a l'arquer uruguaià. A la vista dels esdeveniments desenrotllats sobre el verd del feu de la Capital de la Costa del sol, és a dir a posteriori, podria advertir-se que haguera sigut convenient lligar molt en curt a l'exfutbolista del F.C. Barcelona. No pareix molt adequat deixar-li pensar en excés. I el futbolista en alguns casos es va expressar amb convicció en permanent aliança amb el temps. Ningú li va fer ombra mentres la seua ment volava. Saviola va moure al Màlaga al candent i ardent ritme d'un tango argentí. Va ser l'autèntic solista d'un partit potser condicionat pel gol obtingut per Joaquín quan el Levante pareixia testar de nou la confrontació com a seqüela de l'excel·lent diana conquistada per Michel en l'epifania de la segona part. No obstant això, el gol, impol·lut i majestuós en l'execució, va perdre sentit. Sol succeir de vegades en el futbol que gols excel·lents queden en un pla inferior. Va ser el cas.
El Màlaga va ser un equip totalment coherent amb els codis que es maneja i li interrelacionen amb la disciplina del futbol. Defén un futbol d'associació i de combinació. És un equip d'esperit democràtic. El baló sol recórrer tots els espais de la geografia del camp passant per les bótes de la totalitat dels jugadors blanquiblaus. I el seu recorregut no és arbitrari. Hi ha un pla preestablit i un orde que s'ha de seguir. És evident que el bloc recorda l'inquilí que s'allotja en l'interior de la banqueta. Els equips de Manuel Pellegrini presenten estes constants i caràcters. A més conta el tècnic sud-americà amb jugadors que desxifren el joc proposat pel preparador. Isco, Joaquín i Saviola es convertixen en valors que cotitzen a l'alça en este tipus d'ecosistemes. A la claredat d'idees que presenten s'unix la seua innegable capacitat per a improvisar.
En eixe sentit, solen ser jugadors difícils de descodificar per als seus adversaris. Una mirada basta per a alimentar la sensació de perill i per a transformar eixa percepció en una realitat palpable. I del presagi a la certesa. Isco, instal·lat en la sala de màquines de la medul·lar va interpretar la carrera de Saviola. L'argentí es va infiltrar entre els centrals per a anotar el primer gol. El Levante va emetre senyals de disconformitat a partir de les racials arrancades per la part esquerra de Juanfran. El lateral mantenia en efervescència l'esperit turbulent de l'entitat blaugrana encara que Willy mai es va sentir exigit. El Levante patia de rapidesa i verticalitat per a oposar-se al joc combinatiu i en curt exposat pel Màlaga. Diop va tallar infinitat d'accions i va buscar el company més pròxim amb el que associar-se per a tractar d'iniciar. No obstant això, al Levante li va faltar claredat en eixe registre del joc. Tot va paréixer variar en la represa. Michel va sembrar els dubtes de l'entorn malagueny després de recórrer la mitat del camp en busca de la porteria local.
L'acció protagonitzada pel jugador valencià unix potència i precisió. Michel va atrapar el baló, va iniciar una veloç carrera amb el baló pegat als seus peus i va llançar un obús que va sorprendre Willy. La jugada reflectix la verticalitat i característiques del futbolista. El gol va variar l'escena del partit. No obstant això, no va ser determinant. Saviola va reconduir la situació per a tornar a l'estatus quoa anterior. Vorejant el cor de l'àrea llevantinista es va associar amb Joaquín. El partit va tornar a virar quan més compromés pareixia per a la supervivència de l'esquadra local. Va reaccionar Juan Ignacio Martínez des de la banqueta. Pallardó va aportar més múscul a la medul·lar i més consistència. El Levante va adquirir més equilibri amb la seua presència. El centrecampiste va tractar de tancar els buits creats entre la línia de mitjans i els centrals, un espai conquistat per Saviola. Pallardó va reivindicar la seua figura en els minuts finals. El tècnic va accentuar la perspectiva atacant del Levante amb la inclusió de Rubén. No obstant això, el partit va morir amb el gol de Portillo.
Málaga; Willy, Welington, Demichelis, Camacho, Joaquín (Recio, min 73), Saviola (Santa Cruz, min 68), Monreal, Eliseu (Duda, min 80), Portillo, S. Sánchez i Isco.
Levante; Munúa, Navarro, Barkero (Pallardó, min 65), El Zhar (Pedro Ríos, min 62), Juanfran, Gekas, Ballesteros, Juanlu, Michel, Chris i Diop (Rubén, min 74).
Àrbitre; Velasco Carballo. Col.legi madrileny. Va amonestar a Ballesteros, Chris, Diop, Michel, Sergio Sánchez i Camacho
Gols 1-0. M. 24 Saviola. 1-1. M. 47, Michel. 2-1. M. 58. Joaquín. 3-1 M. Portillo.