L'escenari és el següent; sobrepassada la jornada vint-i-setena de la competició en la màxima categoria el Levante nodrix el seu expedient amb la consecució de quaranta-un cornades que li permeten tornar a la quarta posició en la classificació general en pertinaç batalla enfront del Màlaga. Quan per l'horitzó s'aventuren onze confrontacions per a tirar el tancament a l'exercici de la Lliga BBVA, l'esquadra blaugrana es troba a sis punts de millorar el seu registre històric com a equip vinculat a la Primera Divisió del futbol espanyol. No cal bussejar per les hemeroteques, ni tampoc aprofundir en excés per les lleixes del temps en busca de la xifra que consigna tal efemèride. Basta de rememorar el desenrotllament del curs passat per a revisar els quaranta-cinc punts que el bloc de Luis García va obtindre per a aconseguir una heroica permanència conquistada en bo combat mercé al disseny d'una segona volta realment estratosfèrica.
Cinc punts o dos victòries. En realitat munta tant, tant munta per a situar un nou llindar en la sèptima aventura del club blaugrana per l'univers de la Primera Divisió. I la setmana en actual recorregut és procliu a entrar en el món de les càbales. Els destrets que patix el calendari de lliga propícia que el Levante afronte dos confrontacions en a penes quatre dies. Entre demà dimecres, 21 de març, i diumenge que ve, 26 de març, el grup que prepara Juan Ignacio discutirà sobre el verd, amb el baló com a protagonista, davant de la Real Societat i Osasuna de Pamplona en els coliseus d'Anoeta i el Ciutat de València, respectivament. Objectivament, el Levante podria superar la barrera dels quaranta-cinc punts en temps present si fóra capaç de conjugar amb el verb véncer en els cent huitanta minuts que es presagien.
No obstant això, i amb onze batalles encara per descobrir no pareix desgavellat advertir que l'entitat pareix en condicions de fixar un registre que arracone a l'aconseguit durant la campanya anterior. Per damunt de valors purament estadístics, subjau una nova variable que accentua la consistència i el virtuosisme de la temporada que està realitzant Levante. La seua empremta és forta. I servisca com a reforç d'esta tendència la seua inclusió, pràcticament des de les jornades inicials del campionat de la regularitat, en la zona més aristocràtica de la taula. Entre octubre del 2011 i març del 2012, el Levante únicament s'ha descavalcat en una setmana com a seqüela de la derrota patida enfront del Rayo en el feu d'Orriols. En eixe sentit, març i els quaranta-un punts fermament agafats es fagociten. La seqüència temporal i la magnífica puntuació conformen una equació summament reveladora de l'estat que travessa el Levante en el marc de la Primera Divisió.
És inqüestionable que el guarisme es magnifica si es contextualitza amb l'eix de la cronologia. Traspassar la barrera dels quaranta punts quan resten quasi dos mesos per a la conclusió, i la Lliga camina irremeiablement cap al seu ocàs, es convertix en l'exponent que valida el tipus d'exercici que està consignant la societat. Els indicatius s'amuntonen. El Levante va conquistar davant del Villarreal la dotzena victòria, un dígit que li emparenta amb total dels triomfs obtinguts l'exercici anterior, si bé de nou el factor temps juga a favor del Levante de hui. Munúa polvoritza els registres com a porter blaugrana en l'elit i, des d'un prisma anotador, l'equip millorarà els trenta-nou gols que va anotar en l'exercici 2010-2011.