I de sobte va aparéixer Cesc en l'interior de l'àrea granota per a ofegar en un plor al col·lectiu blaugrana. Era el minut huitanta-quatre de la confrontació i el Levante engrandia la seua figura i somiava amb arguments amb una igualada que haguera sancionat la consistència i el coratge mostrat durant el còmput del partit quan a penes quedaven cinc minuts per a tirar el teló. El Levante va realitzar un exercici de resistència supí en un escenari que sempre ha sigut refractari als seus interessos particulars. En realitat li van sobrar cinc minuts per a capturar una igualada que va meréixer per la versió que va proposar. Va ser un exercici de resistència mental, ja que va haver de reposar-se a un penal rigorós en la seua senyalització i a un gol anul·lat a Acquafresca per un fora de joc que no va existir que haguera canviat el paisatge del duel, però també físic perquè el Barcelona, i la cruenta dictadura del baló que imposa en cada un dels encontres que afronta, sol exigir una fortalesa física descomunal per part del seu enemic, molt exigit en eixe capítol del joc. De tots estos reptes va eixir indemne el Levante ancorat a la majestuosa actuació de Keylor Navas i a una imatge col·lectiva que va recordar als senyals d'identitat emeses en cites anteriors.

La intensitat, l'agressivitat i la complicitat entre els integrants de l'onze granota va tornar al verd. És potser una de les lectures més positives que tanca la derrota en el coliseu blaugrana. Els dos entrenadors van apostar per les permutes en les alineacions titulars des de perspectives diferents. El Barcelona no perd de vista les semifinals de la Lliga de Campions i eixe duel excels davant del Bayern de Munic. El format del Levante, amb nou gols en el seu sarró en dos partits, incloïa jugadors amb menor presència sobre el verd. Les variacions van començar en l'eix de la porteria. Keylor va tornar a l'arc granota en una trobada summament complicada. El meta costa-riqueny va eixir reforçat d'un terreny abonat i fèrtil per als atacants locals. El porter va rebutjar el penal de Villa i va exhibir uns portentosos reflexos en l'acció immediata comandada per Cesc. Keylor va alçar un mur entorn de la porteria defesa encara que no va aconseguir a arribar al tir ajustat de Cesc en les acaballes del duel.

Durant bona part de la confrontació no va haver-hi excessives notícies ofensives del Barça. El fet en si parla bé del plantejament tramat per Juan Ignacio Martínez. No és habitual que el Barcelona perda la ruta de la seda en el Camp Nou que marca el gol. Sense Xavi dirigint el tràfic en la medul·lar i Iniesta ben vigilat, el Barça va quedar reduït a cendres. Cesc no sorgia sobre la faç del camp. I Villa no amalgamava amb la resta de l'equip. Pel costat esquerre, Tello i Pedro López mantenien un feroç duel. El lateral llevantinista va mantindre a ratlla a un dels herois de la victòria a Saragossa.

Taponats els camins que conduïen cap als dominis de Keylor, no va dubtar a aventurar-se cap a l'espai dominat per Valdés. Rubén i Barkero van fer societat. Les primeres accions del Levante van estar protagonitzades per Rubén. El jove canterà es va presentar en el Camp Nou després de participar en les sessions d'entrenament de la Selecció Espanyola Sub-20. La seua progressió pareix una constant. Rubén va albirar la meta blaugrana en distintes ocasions encara que li va faltar precisió en el tir. El Levante es va organitzar amb solvència. Pape i Simao van resguardar la medul·lar. El centrecampiste congolés va debutar amb l'elàstica granota demostrant saviesa i experiència. El partit va poder mudar el seu destí en dos ocasions; després del controvertit penal decretat per Undiano Mallenco després d'una entrada de Pape sobre Iniesta, si bé va aparéixer Keylor per a restituir l'orde, i en la segona part quan Acquafresca va emergir des d'arrere per a batre Valdés, encara que l'acció va quedar invalidada per un fora de joc que no va paréixer existir. El partit avançava i el Barcelona queia en la teranyina teixida pel Levante. Els canvis que va introduir Vilanova eren significatius. Xavi, Pedro i Alexis van sorgir des de les catacumbes de la banqueta per a aportar llum entre les tenebres. Res va variar fins a la compareixença de Cesc amb el gol.