Udolava amb virulència el cel que cobria el Ciutat de València com si tractara de plànyer pels efectes del gol aconseguit per Charles quan les agulles del marcador s'acostaven a la seua definitiva conclusió. El ruixat que va caure sobre el coliseu del barri d'Orriols en els minuts finals de la cita va deixar una estampa tan cruel com commovedora. Va ser una metàfora de tot allò que s'ha succeït amb anterioritat. Els jugadors de l'esquadra blaugrana, amerats, i amb els rostres desmanegats pel tremend desgast abocament durant la confrontació davant del Real Club Celta de Vigo, conformaven l'estampa de la desolació més absoluta. Enfangats fins a les celles, les mirades granotes es perdien sobre un infinit que únicament ells imaginaven a contemplar davant de la fúria devastadora de la pluja que queia. Davant els futbolistes gallecs festejaven un triomf que els encadena pràcticament a l'elit durant un exercici més. Així d'antagònic i antitètic es mostra el futbol quan el calendari s'acosta cap al seu ocàs. No obstant això, per l'horitzó apareixen deu batalles que cal afrontar amb tarannà i amb fe. És potser la millor notícia d'una nit escarpada. Res pareix perdut quan resten encara trenta punts en lliça. És evident que el Levante seguix inserit en la lluita per sobreviure en Primera Divisió, a pesar de la derrota davant de l'esquadra gallega.
És inqüestionable que el Real Club Celta de Vigo és un bloc atrevit i dinàmic amb el cuiro en els peus. Des que es va ancorar sobre el verd del Ciutat va demostrar una tenència desmesurada a manejar-se amb fiabilitat amb la principal ferramenta de la disciplina a partir de dos centrecampistes plàstics. El Celta va ser un equip compromés amb el joc que planteja. Des d'eixe prisma, va ser conseqüent des de l'arrancada de la confrontació amb els seus ideals. I els va defendre amb afany. Els seus distints moviments sempre van tindre com principal finalitat arribar fins als dominis de Mariño amb l'esfèric com a argument inequívoc. Si haguera que buscar un terme musical per a definir i caracteritzar els seus plantejaments se li podria penjar l'etiqueta d'Allegro. És un equip alegre, ràpid i es mou sobre el tapet amb soltesa i amb molta precisió. Toca i toca el baló amb delicadesa i ritme. I no va tardar en excés a demostrar el tipus de partit que pretenia governar.
El Celta no pareixia disposat a concedir ni una mísera treva en un escenari que s'havia acostumat a guanyar. Els seus conceptes eren clars. A penes havien transcorregut cinc minuts quan Mariño va engegantir la seua imatge per a cobrir tota la porteria i esquivar el primer gol forà. L'acció va nàixer amb un servici de cantó mal resolt pel combinat blaugrana. El Celta imposava galons en la medul·lar i tractava de projectar-se amb convicció cap als costats. Pretenia emmanillar al Levante. És un equip profund i devastador pels flancs. Per moments va ser ortodox en cada un dels seus moviments. El xoc va germinar amb Mariño com a protagonista i va concloure, en el seu primer acte, amb el pal llarg de la meta blaugrana tremolant després d'una rosca aniquiladora de Nolito. Per l'espai contrari no va haver-hi excessives notícies. Un acabament de cap d'Uche i una cavalcada de Rubén que va acabar amb un enverinat tir que va alçar a la grada.
El Levante pareixia un d'eixos lluitadors que característics de l'art hel·lènic. En el seu rostre hi havia vestigis del pas del temps, és a dir del transcórrer d'una confrontació intensa i complexa, però conservava intacta tota la seua dignitat en la seua figura. Com un vell boxejador va anar encaixant els colps que va anar rebent amb la intenció de mantindre's dreçat i d'esperar la seua oportunitat per a noquejar el seu rival, si gosava abaixar la guàrdia en algun instant, sabedor que comptaria amb alguna oportunitat per a llançar-se sobre el seu oponent. I per moments va somiar de canviar el sentit del partit. Va ser en la represa. Barral i Morales van capitalitzar l'atenció pel flanc esquerrà i destre. Els dos jugadors van xafar la línia de fons però no van trobar finalitzador. En ple ruixat Charles va tocar el més just per a noquejar al combinat granota.