No s'extravia el Levante de Joaquín Caparrós de l'exigència que marca el camí de lliga emprés. El full de ruta que exhibix, fins a la data, pareix inqüestionable. Dos victòries, quatre empats i una solitària derrota davant del poderós Barcelona li permeten ubicar-se en la zona intermèdia de la classificació superada la sèptima jornada del calendari. Els deu punts, des d'una perspectiva estrictament matemàtica, suposen un quart en la projecció que establix la permanència en la categoria, per norma fixada en el llindar dels quaranta punts. No pareix un mal bagatge per a un equip que està en fase de construcció encara. És evident que hi ha moltes peces per ajustar, i que el preparador labora durant la totalitat de la setmana amb la precisió d'un cirurgià, però el Levante té raça i mostra un plus de coratge i de determinació mentres va acoblant les seues formes sobre el verd. El motle va quallant. Per a conquistar El Sadar, un estadi rodejat d'una aurèola d'inexpugnable en els temps més recents, va haver de competir i patir sense caure en la lamentació. I ho va fer en grau superlatiu en cada minut de la cita i en cada escenari de la batalla plantejada. És l'única manera de mantindre el tipus en una superfície replet de mística i d'heràldica.
En el coliseu navarrés s'assenten els equips amb una premissa molt clara, cal lluitar amb una intensitat i amb l'ardor que va caracteritzar en l'Edat Mitjana als guerrers que guerrejaven pel símbol de la creu en les Croades. Únicament amb eixe plantejament que ratlla el fonamentalisme es pot optar al triomf. Amb tot el partit pareixia abocat a la igualada i pareixia complicat explicar eixa paritat sense alteració en el marcador a la vista de l'allau d'ocasions de gol comptabilitzades per les dos esquadres que contenien a l'hora de l'àngelus. Pareixia que tot estava escrit quan el cronòmetre es dirigia cap al minut noranta, però restava l'epíleg. I a vegades el final condensa el més cridaner i determinant d'una obra. En eixe sentit, el focus de l'acció es va materialitzar en l'interior de l'àrea d'Andrés. Un agarró sobre Rubén va concloure amb Teixeira Vitienes apuntant en direcció cap al punt fatídic que significa la pena màxima.
No obstant això, el gol va arribar amb suspens. En realitat, la consecució del gol va ser en consonància amb la falta d'encert exhibit durant la confrontació. Va patejar Pape Diop, va rebutjar l'arquer navarrés i va ajusticiar amb fúria Xumetra. El cel i l'infern van paréixer fondre's en a penes unes desenes de segon interminables per a les dos societats. Potser el Levante fonamentara el triomf en la seua innegable capacitat d'adaptació a l'enfrontament. Va patir els rigors de la superioritat plantejada per Osasuna en els instants inicials de l'encontre. I es va agafar, durant eixa fase, als guants consistents i robustos de Keylor Navas. L'arquer va emergir per a alçar un petri mur davant del seu arc. Oriol va provar els reflexos felins i l'agilitat del porter costa-riqueny. El Llevant va anar creixent i adquirint major calat al pas dels minuts. I no hi ha millor indicatiu que les ràtzies provocades per Baba. L'atacant apareix en tots els saraus ofensius en què participa el seu equip.
En realitat, la seua lluita és indestructible. Baba es mou amb soltesa per tots els espais de l'atac, fixa als centrals i provoca una lluita sense quarter en accions aèries i terrestres. Únicament li falta concretar el gol, però compta amb el suport dels seus companys i no ha de perdre la fe en el gol. Amb Baba liderant l'atac i amb Pape Diop als comandaments de la medul·lar, el duel va variar en el segon capítol. El pas pel vestuari va propiciar un Levante més decidit i punxant. L'aparició de Xumetra va generar més verticalitat i profunditat. I majors arguments en l'apartat ofensiu. La seua posada en acció va ser immaculada i va concloure amb una colada que va finalitzar amb èxit Baba encara que la diana va quedar invalidada per un fora de joc que no va existir. El Llevant va anar engolint el seu rival. L'equip granota sol mastegar al seu adversari fins a portar-ho a la confusió. El gol rondava la meta d'Andrés encara que es resistia fins que va sorgir Xumetra per a certificar la segona victòria del curs.