Vitesse: Velthuizen; Leerdam, Vejinovic, Qazaishvii; Propper, Oliinyk, Kruiswijk, Labyad, Van der Heijden, Kashia i Diks.
Levante: Javi Jiménez, Iván, Navarro, Issam, Nikos (Kike Torrent, 70'), Diop, Camarasa, Gavilán (Morales, 70'), Xumetra, Rubén Suárez (Simao, 70') i Barral (Rafael, 75').
Gols: 0-1. M. 31: David Barral. 1-1. m 79: Propper
Incidències: El àrbitre va amonestar a David Navarro (88') i Camarasa (87).
No era un enfrontament senzill. Durant el desenrotllament de la pretemporada solen succeir situacions com la confrontada sobre el verd de les instal·lacions del Driel, un modest equip que milita en un equivalent a la Tercera Divisió espanyola. Sobre un escenari, amb un marcat aire festiu, amb música popular en els prolegòmens de la cita a més de la venda de cervesa i les típiques salsitxes de la zona, es va posicionar l'esquadra de Mendilibar. Davant se situava el SBV Vitesse. Dos equips vinculats a l'univers de la màxima categoria de les seues respectives Lligues que travessen per fases clarament diferenciades quant a la preparació de la fase anterior a l'arrancada de la competició de lliga. És típic en estos cicles que les forces no estiguen del tot equilibrades. El Vitesse va afrontar la quinta confrontació mentres que per al Levante era un test de substància, potser el primer, després d'un parell d'encontres davant del filial i el Terol. Per moments les distàncies entre els adversaris van ser escasses, un aspecte que accentua la mirada i el perfil esmolat que va mostrar l'entitat blaugrana en la seua estrena del serial de partit que espera la concentració en terres holandeses.
Les pretemporades es convertixen en un instant per a desarticular misteris. Els equips es van modelant els seus contorns amb lentitud. En el cas que competix al Levante pareix una evidència que hi ha una ruptura amb el passat a partir de l'arribada de Mendilibar. És inqüestionable que hi ha una transició que és necessari executar sense presses, però també sense pauses. L'aterratge del preparador basc implica l'assumpció d'unes coordenades divergents; un nou ideari que es va plasmant sobre el verd en els partits amistosos. Va ser el cas del xoc davant del Vitesse. Durant infinitat de minuts el Levante es va atrinxerar en l'encontre i va coquetejar amb un triomf que es va esfumar en els minuts finals potser quan el cansament feia més mossa en el col·lectiu blaugrana. Estos duels poden analitzar-se des d'un prisma més global i des de qüestions més personalitzades.
Des de la generalitat caldria emfatitzar el caire d'un grup que tracta de moure's en un espai clarament delimitat del verd. Mendilibar proposa que l'acció succeïsca en un radi d'uns quaranta metres. Per a aconseguir-ho avança la rereguarda quasi fins a fregar el mig del camp i convertix als atacants en els heralds de la pressió. L'avantguarda es convertix en una peça clau dins de l'engranatge establit. Una de les seues missions és iniciar la pressió. L'objectiu general passa per robar el cuiro amb celeritat aprofitant l'eixida dels seus rivals. Desmanegades les línies dels contraris cal aprofitar els buits i les vies de fuga generades per a aconseguir l'objectiu de la porteria. En els primers minuts, no va ser una tasca senzilla executar este pla i el Vitesse movia l'esfèric amb més solvència, però amb el transcurs de la cita el grup se va anar aplicant i el partit va anar canviant d'amo.
Potser el moment més lumínic del Levante tinguera com a espai el relat del final del capítol inicial i l'arrancada de la represa. En eixe instant de l'enfrontament s'havia convertit en el clar dominador del duel després de la diana de Barral, xafava amb força l'àrea del club holandés, amb arribades de Xumetra i Camarasa, i inclusivament va estar molt prop d'augmentar la renda en el marcador si el propi Barral haguera estat encertat des dels onze metres. Si des dels conceptes globals s'inicia un viatja fins a les singularitats caldria incidir en el paper de Barral. Amb Rafael en la banqueta, l'atacant gadità va galvanitzar el joc d'atac. A la passió que mostra sobre el tapet va unir la màxima del gol. És important per als atacants conjugar amb el gol. Tempera la seua ment i l'allibera d'impureses. Barral va cabotejar un centre de Camarasa i va forçar un penal, després d'un passe en profunditat de Pape Diop, que va errar. Els minuts finals de la cita van coincidir amb l'estrena de Rafael i amb la igualada de Propper. El cansament va condicionar el tram últim encara que no va eclipsar la imatge d'un bon Levante en la seua estrena en la terra de les tulipes.