No li tremola el pols, ni tampoc les cames, i està esmolat mentalment el Levante quan es tracta de enfrontar-se i oposar resistència als equips més poderosos del firmament de la Primera Divisió. Fins podria advertir-se que corren aires de Fronda per l'entorn blaugrana quan davant de la seua imatge es posicionen els grups més llorejats de l'elit. No sé sap molt bé el perquè d'este esperit turbulent i irreverent que embarga la psique dels jugadors granotes i que es va materialitzar davant del F.C. Barcelona des de l'epifania del xoc, però és una evidència real que els seus constants es disparen de manera individual, però també col·lectiva. Potser serà eixe instint de supervivència d'un col·lectiu de gladiadors que lidera Juanfran, ja amb cent partits amb l'elàstica granota en la màxima categoria, que aflora en eixe tipus de situacions, o eixa mística insurreccional que rodeja a este perfil de confrontacions entre entitats tan antagòniques conceptualment, però la veritat és que el Levante va mantindre a ratlla al poderós Barcelona i ho va fer apel·lant a l'apassionament i mostrant una versió solidària i grupal, per damunt d'altres qüestions, que li va permetre sumar un d'eixos punts que tanquen el sabor de la victòria.

Les emocions fortes es van concatenar des de l'enllumenament de la cita. Va marcar Vyntra als dotze minuts i la grada d'Orriols va rugir d'alegria. El gol va ratificar diversos fets. Per parts; Ivanschitz té un guant en la seua cama esquerra, Vyntra va exercir de depredador en l'àrea aliena i el Barça patix una immensitat en les accions d'estratègia. Es tracta d'un els punts de fuga d'esquadra del Tata Martino. Joaquín Caparrós ho tenia anotat en el manual de resistència davant del Barcelona i ho va posar en pràctica a penes començar quan el guió del duel així ho va determinar. Els tres vectors es van encadenar per a certificar l'avantatge granota. L'estratègia es convertia en un factor que podia desestabilitzar l'orde de la confrontació. El preparador blaugrana va alliçonar als seus jugadors d'esta circumstància durant la setmana. I els rèdits van ser quantificables.

Hi ha partits que poden llegir-se des de molt abans del seu propi inici. Potser este fora un d'ells. L'alineació del Levante permetia establir les cimbres sobre les quals pretenia sustentar-se el quadro d'Orriols. Caparrós va optar per reforçar la banda dreta amb l'aparició de Vyntra i Pedro López, La consistència i la impermeabilitat es convertien en valors capitals. El Levante es va mostrar compacte i summament ordenat. La disciplina i l'equilibri cotitzaven a l'alça amb dos línies molt juntes per davant de la meta de Keylor Navas, incommensurable al llarg dels noranta minuts. Per davant, Rubén, Ivanschitz i Nabil El Zhar tenien la complexa comesa de liderar l'avantguarda i davant del Barça este quefer adquirix complexitat. Després del gol del Vyntra el Levante es va trobar amb un paisatge desconegut.

El cronòmetre a penes si havia començat a córrer i el corrent estava del seu costat. No va paréixer canviar en excés la naturalesa del duel. El Barcelona es comporta sobre el verd fidel a una filosofia i a una proposta. Potser no és el compendi d'aritmètica del passat més recent, però compta amb Xavi per a manejar els tempos del duel. I les bótes del centrecampiste de la Selecció són perifèriques. El baló queia constantment cap als costats en busca de la presència de Pedro o del desdoblament dels laterals. El gol de Piqué va arribar de la manera més improbable. El saguer va rematar de cap en el cor de l'àrea granota potser en l'única piga defensiva del grup de Caparrós. Al Barça li va faltar velocitat, però és capaç d'anar asfixiant al seu oponent fins a engolir-lo. Va succeir en els minuts últims del primer amo i la tendència no va variar en l'arrancada de la represa.

I pareixia que el pas dels minuts augmentaria esta propensió. El baló va començar a rodar per l'interior de l'àrea granota per a encimbellament de Keylor. El meta de Costa Rica volava pels voltants de la seua porteria per a resguardar qualsevol buit. Els defensors granotes multiplicaven les seues prestacions mentres Messi es perfilava en la línia de mitjans per a tractar d'envestir la rereguarda llevantinista arribant des d'arrere. David Navarro i Juanfran van seguir molt atents els seus moviments per a intentar neutralitzar-lo. El lateral, reconvertit a central, va salvar el gol forà davall dels pals de Keylor quan tot pareixia perdut.  El Levante no claudicava, a pesar del tortuós domini culé. Ángel es barallava amb la saga blaugrana i Ivanschitz es va topar amb Valdés des de la mitja distància per a deliri d'una grada que va festejar la igualada final.