Hi ha jugades que si bé no marquen el relat del partit en rigorós present, si que servixen per a preludiar el destí de la confrontació. Va succeir en el duel entre el Levante i el Real Sporting en la primera aproximació de l'esquadra blaugrana sobre el perímetre defensiu defés per Juan Pablo. L'acció es va produir res més iniciar-se la trama de la confrontació. El baló va ser recorrent distints espais de la geografia del terreny de joc blaugrana fins a arribar al costat esquerrà de l'atac local. En eixe instant va adquirir velocitat i un punt addicional de vertigen. Per darrere va sorgir la figura d'Asier del Horno que s'incorporava com una fletxa convertit en un punxant extrem. El lateral va xafar amb convicció l'àrea de l'entitat sportinguista, va atalaiar l'horitzó i va traçar un centre que no va arribar al punt imaginat en el cap del basc. La jugada va concloure amb la consecució del primer córner, però va aventurar l'esperit tallant i l'estil que proposaria el Levante.
Des d'eixe prisma, va ser un equip polièdric en els arguments que va mostrar per a atacar al partit i minimitzar a l'adversari que es posicionava davant. L'esquadra de Juan Ignacio Martínez va oferir una versió enriquidora. No pareixia excessivament torbat pels últims resultats obtinguts en la competició a tenor de l'estat anímic que va exhibir davant del conjunt roig-i-blanc que prepara Manuel Preciado. El Levante va triar diversos camins per a situar-se en l'antesala del gol. El fet accentua la contundència i el valor del treball que està desenrotllant el tècnic alacantí i la versatilitat en funció dels recursos mostrats. El Levante va ser vertiginós i desbocat quan els laterals apel·len a eixa capacitat de sorpresa que acompanyen a les seues ràtzies des de punts menys compromesos. Lacerat i feridor quan Valdo i Juanlu entraven en efervescència. I determinant i taxatiu amb Barkero i Koné rondant per les proximitats del gol.
Barkero va tornar a dibuixar solucions i passes que únicament la seua fecunda ment poden dissenyar. És un jugador diferencial situat entre línies. Sap amagar-se per a sorgir i imposar la seua voluntat. I no obstant això, l'equip també va ser capaç de mesurar els seus moviments i elaborar amb pausa i intenció partint des del doble pivot ancorat en el mig del camp. Xavi Torres i Farinós van complementar les seues forces. Farinós va evidenciar una absoluta capacitat per a proposar per la perifèria amb continus i encertats canvis d'orientació. Farinós va marcar el tempo del partit accelerant o atenuant el ritme segons conveniència i exigències del guió. El centrecampiste va deixar en la retina del partit un passe matemàtic sobre la carrera de Koné que va suposar el pròleg del tercer gol que va tancar quasi definitivament l'evolució de l'enfrontament.
En certa manera, el Levante se va retrobar amb si mateix des que va emergir al camp des del túnel de vestuaris. Els primers trenta minuts van ser realment exquisits. La seua posada en excessa va ser pulcra i detallada, un exemple de compromís i responsabilitat. L'actitud i el commovedor sentit col·lectiu imprés pareixien rememorar la imatge reptadora de setmanes anteriors. El bloc va tornar a funcionar interrelacionant els seus moviments. El Levante va imposar un ritme i una intensitat molt elevada. Cada possessió i cada lluita per la conquista del baló mereixien un esforç suprem. Koné va capitalitzar eixe ideal. L'atacant va agarrar desprevingut a Canella i va fabricar l'origen del gol de Barkero. Era la diana dos-cents cinquanta en el llindar de la màxima categoria. Barkero va ser l'autor de facto encara que Koné va dissenyar la totalitat de l'acció. El costamarfileny es va cosir el baló al seu peu i únicament va decidir desprendre's del mateix quan va observar per l'espiera que Barkero tenia la meta de Juan Pablo totalment oberta.
El gol no va acovardir al Sporting. Els equips de Preciado presenten eixa genètica. Mai claudiquen. I són capaços de rebolicar-se en el pitjor dels escenaris i quan tot pareix posar-se en contra seu. Andre i Barral van temperar a la grada. No obstant això, el Levante va mostrar tota la seua feresa i voluntat anotadora en el despertar de la segona fase. El Sporting es va llançar a la recerca de l'empat possibilitant el contracolp granota, letal en este tipus de situacions. El Levante es troba còmode en este mig quan la partida són d'anada i tornada. És terroríficament sòlid arrere i ix a l'arravatament en quant connecta amb el cuiro. Els colps de l'esquadra blaugrana van ser directes al mentó. En eixe sentit, el col·lectiu roig-i-blanc va firmar la seua sentència. Juanlu va reblar en una contra eixint amb una facilitat esbalaïdora des de la medul·lar. Farinós va invitar a Koné a augmentar les distàncies amb un servici en profunditat que l'atacant no va desperdiciar en un ostentació de potència i qualitat en la definició. I el propi Koné va anotar el quart en un gol que definix els davanters d'àrea.
Levante: Munúa; Venta, Ballesteros, Nano (Pedro López, m. 77), Del Horno; Valdo, Xavi Torres, Farinós, Juanlu; Barkero (Aranda, m. 72) i Koné (Rubén, m. 70).
Sporting: Juan Pablo; Lora, Botía, I. Hernández, Canella (Damián, m. 46); Trejo, Nacho Cases, Rivera (Nacho Novo, m. 55), De las Cuevas; André i Barral (Sangoy, m. 55).
Gols: 1-0. M. 19. Barkero. 2-0. M. 46. Juanlu. 3-0. M. 51. Koné. 4-0. M. 61. Koné.
Àrbitre: Paradas Romero. Va amonestar a Botía, Juanlu, Venta, Nacho Novo i Barkero.