Ningú millor que Juanlu pot il·lustrar els caràcters que identifiquen al Levante del temps més present. Podria advertir-se que entre la societat blaugrana i el futbolista andalús s'ha produït una estreta sinergia. És difícil de vegades saber on comença un i on acaba l'altre. Potser part de la història més recent del Levante no puga entendre's sense l'aportació majúscula d'un jugador que ha trobat a la vora del feu d'Orriols la pau espiritual i el repòs mental necessari per a tornar a arrelar amb la disciplina del futbol. En esta relació forjada a base de cor, superació i de coratge s'inscriu la diana aconseguida en l'Estadi Fir Park de Motherwell. Juanlu va estrenar l'expedient anotador del Levante europeu en una nit plujosa que romandrà inalterable en el cor de tots els estaments que componen el llevantinisme. Potser la glòria fora per a Juanlu, i amb posterioritat per al Zhar, si es la lectura és més superficial i premia la consecució del gol, però si s'aprofundix del Levante que es va posicionar en terres escoceses caldria ressaltar la determinació i l'esperit col·lectiu que contagi i va invadir a un grup compromés i amb una claredat mental meridiana per a escometre un duel que es presagiava arenós.
Potser un dels aspectes capitals de la confrontació fora la posada en escena del Levante sobre la gespa dels hòmens d'acer, pseudònim amb què es coneix a l'equip titular de la ciutat escocesa. El Levante va ser un equip granític i aguerrit. Des dels albors del duel es va poder comprovar que no estava disposat a donar cap tipus de treva, ni de concessió al seu oponent. En eixe sentit, l'esquadra que prepara Juan Ignacio Martínez mai va abjurar del partit. I va ser fidel a la seua filosofia. Va ser metòdic i aplicat en defensa, punxant en el mig del camp i va saber colpejar en els moments més determinants. Es preveia una eixida en tromba del Motherwell. Era potser una de les seues bases per a sorprendre al bloc blaugrana. Un clarejar tan explosiu en el seu origen com arravatador en la seua continuació per a marcar distàncies i confondre el seu rival.
Si el partit adquiria eixa condició, el Motherwell comptava amb opcions de portar-lo al seu terreny. De l'equip local s'esperava un partit amb nervi i múscul; acer per a tractar d'arrugar a l'adversari, aspectes que van quedar invalidats i nus per la convicció, el rigor i el zel que va emprar el Levante. L'equip no va acusar el desconeixement del mig. Ni la seua naturalesa de neòfit. Des d'eixe prisma, el seu clarejar va ser immaculat. El talent i la qualitat van ofegar a l'urpa i al coratge. Keylor Navas a penes si va viure moments d'incertesa en els quaranta-cinc minuts inicials. Al contrari, Randolph sentia la por cada vegada que els futbolistes granotes es posicionaven sobre els voltants de l'àrea que defenia l'arquer irlandés.
L'estadística es convertix en una arma irrefutable en este cas. En a penes mitja hora, el Levante podia comptabilitzar entre cinc i sis tirs d'envergadura des de posicions sòlidament conquistades, un fet que accentua la seua ocupació i posicionament sobre la geografia del terreny de joc. Juan Ignació va resoldre l'absència forçosa de Pape Diop retardant a Barkero a posicions intermèdies en el camp. El baló corria amb fluïdesa. El Levante tenia arguments. Juanlu guanyava la línia de fons de la banda esquerra i Pedro López aprofundia pel flanc destre.
El preparador va resoldre el contratemps que va suposar la lesió de Nikos amb el retorn de Pedro López al carril esquerre. Chris en el seu partit de presentació com titular es va mostrar seré en defensa i agut en atac. El gol de Juanlu va arribar precedit d'un passe en profunditat de l'alemany. En la represa va decidir colonitzar l'atac esquerre i després de combinar amb Pedro López va enviar l'esfèric al cor de l'àrea local perquè El Zhar, arribant des d'arrere, deixara en el sòl a Randolph. El gol va ser a més summament revelador per al desenrotllament definitiu de la confrontació. El Zhar va avortar qualsevol indici de recuperació del Motherwell.
Pareixia una amenaça real encara que, com a contrapartida, deixava infinitat d'espais susceptibles de ser aprofitats per un grup que domina l'art del contracolp. La ferida podia ser mortal. I la seua hemorràgia definitiva. La diana del futbolista franc-marroquí va traspassar el cor dels jugadors locals. Els rols van quedar definitivament establits i el partit estava marcat. El Motherwell es va quedar sense armes ni pensaments per a reconduir la situació. El Levante va esperar amb paciència a què es consumiren els minuts sense perdre de vista el marc de Randolph. La victòria blaugrana en eixa fase de la confrontació estava assegurada.
Motherwell: Randolph; Hateley; Hutchinson, Suaunders, Hammel; Humphrey (Daley, m. 68), Law, Lasley; Ojamaa (MacHull, m. 68), Higdon i Murphy.
Levante: Keylor Navas; Lell, Navarro, Ballesteros, Nikos ( El Zhar, m. 39); Pedro López, Iborra, Michel (Pallardó, m. 66), Juanlu (Serrano, m. 75); Barkero; i Gekas.
Gols: 0-1. M. 42. Juanlu. 0-2. M. 62. El Zhar.
Àrbitre: Antti Munukka (Finlandia). Va expulsar a Hutchinson amb roja directa (m. 76). Va amonestar amb groga a Lasley, Michel, El Zhar, Higdon i Hammel.