És un dels grans de la història centenària de la societat blaugrana. El més gran junt amb el mític Gaspar Rubio, advertixen els historiadors de l'entitat granota quan s'enfronten a la figura enorme del "Galgo" de Vallejo com el va batejar Paco Gandia. Ernesto Domínguez va tornar a xafar la gespa de l'Estadi Ciutat de València per a rebre un merescut tribut de la seua afició. Els seus recorreguts com a jugador del Levante es remunten en el temps als daurats anys seixanta quan la institució dirimia les seues confrontacions en el feu de Vallejo ubicat en el carrer d'Alboraya. Eren jornades il·luminades per l'ascens a Primera Divisió.

Ja en l'elit va aconseguir firmar el primer gol de la producció granota com primerdivisionista en el camp de Sarrià en un duel que va enfrontar al Levante i a l'Espanyol al setembre de 1963. Ernesto Domínguez va aconseguir la internacionalitat amb el combinat absolut d'Espanya defenent l'elàstica del Levante. És l'únic jugador que ha obtingut esta condició. Després de la seua estada en l'equip de la capital del Túria va anar al Mallorca. En 1972 va liquidar la seua carrera amb la disputa d'un enfrontament davant del Manchester United.

Als seus setanta anys continua mantenint incòlume el seu esperit llevantinista. Esta vesprada ho ha demostrat sobre el past de l'Estadi Ciutat de València quan ha botat a realitzar el servici d'honor previ al partit davant del Mallorca. Els aplaudiments de l'afició llevantinista han tornat a tindre el "Galgo" de Vallejo com principal focus, reeditant el passat. L'emoció li ha embargat. Instants abans ha rebut una placa commemorativa de l'efemèride entregada per Francisco Catalán, president del Levante. No obstant això, la jornada dominical ha començat amb anterioritat. Domínguez, acompanyat de la seua dona i Salvador Regües, ha compartit taula i tovalles junts amb els consellers de la societat blaugrana en el Restaurant Ness.