El calendari de lliga en Primera Divisió pareixia ombriu. I fins a devastador. Sevilla, Getafe, Villarreal, Almeria i Real Madrid emergien des de la immensitat de les profunditats, amb la força d'una onada de gegantines proporcions que amenaçava d'engolir tot el que apareguera al seu pas, per a iniciar l'assalt a la sexta temporada en el marc de la Primera Divisió. Este marc cronològic aventurava una prova més dins d'un context que si per algun aspecte s'ha caracteritzat, en el temps més recent, és per la reiterada successió de contradiccions, des de distints prismes que superaven els llits estrictament esportius que marquen l'esdevindre d'una institució futbolística, que la societat llevantinista ha anat resolent gradualment conforme s'anaven plantejant.
L'amenaça era més que real per l'ascendent dels rivals. En realitat, el cicle era superlatiu. La successió dels duels programats per l'atzar es convertia en un desafiament majúscul La resposta ha anat d'acord amb la inqüestionable altura del repte. El procés d'adaptació es preveia traumàtic i els fets que es van succeir en les tres jornades que van obrir el campionat de la regularitat van confirmar el grau de dificultat que comportava tan arenosa arrancada. El Levante, que estrena rol en la Lliga BBVA a finals d'agost davant del Sevilla, va abandonar la gespa de l'Estadi Ciutat de València espletat i profundament ferit.
I eixa sensació de frustració i de por davant dels desconegut va augmentar en el partit davant del Getafe a Madrid darrere d'un final catastròfic. Una setmana després enfront del Villarreal va germinar una nova idea en l'interior del terreny de joc anunciadora de transformacions, a pesar de la nova derrota, que va florir a Almeria i el seu atractiu es va consolidar en l'enfrontament suprem davant del Real Madrid de Cristiano Ronaldo. El Levante va arribar a la tercera confrontació de l'exercici sense aconseguir inaugurar el seu caseller de punts. Una setmana després, el xoc davant de l'Almeria es va disputar el dimecres, suma quatre i la ment dels jugadors ha obrat una severa metamorfosi. Potser entorn d'este punt radique la principal variació d'esta seqüència. El poder de la ment és certament profund. No hi ha muralla que no puga travessar. I destrossar.
Ho podria argumentar Punset. I ho reafirmaria cada un dels integrants del col·lectiu blaugrana. Entre el dubitatiu Levante que va partir davant del Sevilla el dissabte 28 d'agost i el bloc que, amb fermesa i decisió, va extraure un excel·lent empat, amb un innegable sabor a victòria, davant del Real Madrid hi ha una distància sideral que afecta bàsicament la psique dels protagonistes. Entre l'una i l'altra cita mitjana el convenciment i la fe en les possibilitats d'èxit. Per a aconseguir una cota cal desitjar-la. L'equip compta amb un pla específic sobre el camp i que entén que no és inferior a cap dels seus rivals si aplica els vectors i les coordenades propícies que entronquen amb els caràcters que com a col·lectiu presenta. Eixa versió gremial i associativa i fins a transgressora, davant de l'etiqueta que l'embolica des de l'obertura de la Lliga, que va evidenciar a Almeria i més tard a Orriols resulta inqüestionable per a fer front al somni de la permanència.
El trànsit, per la brevetat de l'espai/temps i pels efectes traumàtics de la primera experiència, resulta complex i apunta cap a Luis García i la resta dels seus col·laboradors. Potser la labor psicològica del tècnic siga un dels aspectes capitals en esta variació amb resultats tangibles en la classificació, però sobretot en l'estat anímic dels futbolistes. La qüestió ressalta la incidència de l'entrenador sobre l'equip. El preparador ha treballat veloçment per a canviar les constants vitals d'un grup submergit en el fang que ha vist la llum per més que el camí que resta per recórrer continua sent fosc i escarpat. Luis sabia que anava a contratemps, però era necessari intentar-ho. Els marcadors obtinguts han ajudat a este creixement. La victòria a Almeria i la igualada enfront del Real Madrid, amb la porteria a zero i el múscul necessari per a neutralitzar a l'oponent, ha disparat l'autoestima d'un grup que ha eixit indemne d'un mes de setembre que s'anunciava devastador.