L'epifania de la confrontació del duel entre el Levante i el Getafe no va fer sinó més que confirmar alguns aspectes que es podien preveure molt abans que el baló començarà a rodar pel tapet del Ciutat de València; sorgia un enfrontament d'atmosfera densa, de disseny condensat en el que prompte va quedar demostrat que calia ficar el cos i els colzes per a garantir-se la possessió del baló i el domini de cada un dels espais del rectangle de joc. Els dos equips pareixien proposar una trobada aspre, tosc en el seu creixement; un partit abrupte des de la seua arrel i refractari amb el sorgiment de l'estètica. I en certa manera, així van arribar els gols. Lacen va porfidiejar amb Barral en una lluita que es va fer eterna per la conquista de l'esfèric, que bé va poder acabar en falta del jugador de l'esquadra del sud de Madrid, per a filtrar un passe en profunditat que Ioda va convertir en el gol amb exquisitat. Minuts després Rafael Martins, amb l'ardor i l'arravatament que va caracteritzar els guerrers medievals, va cabotejar rodejat de contraris un centre de Nikos que va permetre rescatar un punt que manté al grup que conduïx Lucas Alcaraz viu en la baralla que significa competir en Primera Divisió.
Prompte va comprendre el feu del barri d'Orriols que acollia un duel que no s'anava a caracteritzar per un al·luvió manifest d'oportunitats en les proximitats de cada una de les metes defeses per Mariño i Guaita, la qual cosa confirmava que els atacants havien d'esmolar la punteria davant de l'escassetat que es preveia, a pesar que Lafita va estavellar el cuiro en el pal de la porteria blaugrana en la primera ocasió generada pel Getafe amb el partit encara acabat d'estrenar. Eixa no va ser la tendència descrita amb posterioritat. El Levante porta en les últimes setmanes minimitzant dificultats i fugint de qualsevol tipus de contratemps i d'adversitats innecesaries. Tot allò que es puga preveure dins del camp cal endevinar-ho a fi d'aconseguir evitar-ho. En eixe sentit, el programa que proposa, una vegada posicionat sobre el verd, és més senzill en la seua execució i accentua la infal·libilitat i la seguretat en tasques defensives amb la finalitat de proveïra sobre si per a projectar-se cap avant. I no és un simple joc de paraules.
El Levante fa de l'orde i de la col·locació una prioritat absoluta. És la seua particular gènesi; una manera d'adherir-se als xocs per a arribar a la finalitat i al propòsit que establix la victòria. Està embuit d'un esperit gremial que tracta de fixar sobre la gespa per a desactivar al seu adversari. En un partit compacte, Morales es va encarregar d'augmentar el seu voltatge. Les seues cavalcades canviaven el sentit de la cita i augmentaven l'emoció del Ciutat. És indubtable que el futbolista madrileny se sent inexpugnable i en pau amb si mateix. Al tall de la mitjana hora va domesticar un balonada de Casadesús, va deixar tirat al seu defensor en un pam de terreny i es va llançar a la conquista de l'arc resguardat per Guaita. Morales és la verticalitat més manifesta i cada vegada que imantava el baló tractava de plantejar dificultats per a la saga defensiva del Getafe.
Morales convergia amb Lafita en intencions. Potser van ser els dos jugadors amb més capacitat de sorpresa i amb més clarividència al contactar amb l'esfèric. Pareixia que la victòria se li escorria al Levante després de la diana de Yoda. El jugador francés va acabar la jugada amb sagacitat creuant el baló sobre l'eixida de Mariño, però és difícil aconseguir que el bloc local claudique, màximament si compten amb tipus com Rafael. El davanter brasiler, en conjunció amb Rubén, va capitalitzar el retorn del bloc blaugrana a l'encontre. Va emergir des de la banqueta per a acceptar el desafiament del gol. Va arribar fins al llindar de la línia de fons res més situar-se en el context del duel i va lluitar contra el seu defensor, braç a braç, per a orientar un centre enverinat de Nikos. El gol va estar replet de significats des d'una perspectiva personalitzada i col·lectiva. El gol reforça els ànims d'un futbolista que retorna al seu hàbitat natural després d'una prolongada lesió que li va portar fins als inferns. És indubtable que calmarà la seua ansietat i l'alliberarà d'eixa pàtina de desassossec que li turmentava. El punt manté al Levante en la baralla.