Al tall del minut trenta de la primera mitat en l'Iberostar Estadi pareixia que es materialitzava la teoria del caos per al Levante. Barkero des del centre de la medul·lar cap a senyals inequívocs en direcció cap a la banqueta confirmant que no podia seguir sobre el past després de sentir un punxada en la cuixa posterior de la seua cama dreta. En eixe instant de la seqüència de la confrontació les hosts de Juan Ignacio es trobaven en desavantatge en el marcador com a seqüela del matiner gol d'Hemed. L'escenari ni era el més falaguer, ni pareixia el més idoni per a aconseguir reptes de major envergadura. El Levante no trobava els mecanismes oportuns per a acostar-se als dominis d'Aouate. Al grup blaugrana li faltava futbol en les zones més determinants del past. Pareixia que estava més prop el segon gol del Mallorca que la diana que establira la igualada. Ancorat en els quaranta punts, la calculadora jugava un paper decisiu. Fins que va aparéixer Acquafresca en el segon pal de la meta balear per a embocar un baló que havia penjat des del perfil dret de l'atac forà Pedro López. L'esfèric es va passejar per les proximitats del gol sense que cap defensor local fora capaç d'allunyar el perill. L'italià va cabotejar suaument davant de la mirada perduda d'Aouate.

El seu rostre reflectia la tensió i l'ansietat d'un col·lectiu que necessitava conjugar amb la victòria per a aferrar-se a la vida que marca la Primera Divisió. En certa manera, el duel examinava a dos esquadres apressades pels problemes en els últims temps. La lluita devoradora per la supervivència extrema contra una esquadra que ha patit una setmana devastadora. És evident que la psique dels futbolistes no era la més adequada per a afrontar una cita capital. I eixe aspecte es va materialitzar en diferents casos de la confrontació. La por, el sotsobre o l'angoixa presidia l'encontre. El Levante va empal·lidir en els primers minuts a pesar de la brillantor del sol que inundava el coliseu mallorquinista. El gol d'Hemed va accentuar eixa tendència. El vertigen es va apoderar de l'onze blaugrana, de verd en la instal·lació balear. El Levante va patir els embats del Mallorca sense trobar respostes per a mesurar este domini. Manzano va partir amb un equip desplegat entorn de les ales.

Giovani i Nsue eren els encarregats d'esgarrar l'entramat defensiu granota des dels costats. L'aposta bermellona va oferir els rèdits esperats. La diana en els albors de la cita va confirmar el naixement d'un duel desigual. El Levante pareixia un equip desconnectat entre si. Les distàncies interlineals eren abismals. I la medul·lar una zona en guaret. Acostar-se als dominis d'Aouate pareixia una autèntica heroïcitat. La lesió de Barkero és en realitat la metàfora del patiment d'un vestuari sotmés a una dura prova. El mitjapunta es va lesionar en una acció fortuïta. Ningú el va tocar, si bé va col·leccionar unes quantes entrades molt dures abans de retirar-se amb molèsties musculars. No obstant això, al Levante li queda una exigua reserva de fe i de coratge per a alçar-se. I va haver de fer ús d'ella per a tornar a un duel que pareixia condemnat. L'eixida de Barkero paradoxalment va començar a mudar el signe del partit. L'esquadra granota va anar creixent gradualment.

L'equip va augmentar la tensió i la intensitat. I no pareixia senzill després dels esdeveniments sorgits. Pedro Ríos va llançar una advertència amb un  centre enverinat que va rebutjar de punys Aouate. L'acció va servir per a fer recapacitar a l'onze de Juan Ignacio i provocar un rearmament de moral. La primera premissa era tocar amb sentit i buscar els cantons del camp para des d'eixe espai llançar-se sobre l'arquer balear.  Esta operació va comptar amb un segon capítol. Pedro López va progressar pel carril dret. El seu centre el va finalitzar Acquafresca sense més presència que la seua pròpia figura. La gènesi i conclusió de la jugada retrata al Mallorca, un bloc massa feble en una zona del camp que es caracteritza per la consistència i definix a Acquafresca com un golejador capaç de reconvertir en gol juny baló que havia de ser trivial per a la saga local. El gol va alliberar a un Levante que pareixia condemnat al purgatori. I va mantindre eixa energia per a cuirassar la porteria defesa per Keylor en la represa, a pesar dels intents desesperats de Giovani. No va especular un Levante a què li va faltar claredat per a enfilar algunes de les diferents eixides letals des d'arrere, principalment quan el partit llanguia.