A microescala el duel entre el Benfica i el Levante queda marcat pel penal en el minut final que va significar la victòria de l'esquadra portuguesa. Lima es va encarregar de fustigar la meta de Keylor Navas amb un ajustat tir que va salvar l'estirada de l'arquer de Costa Rica. El descompte va ser funest per a l'entitat que dirigix Joaquín Caparrós. Una pèrdua en la línia de mitjans va concloure amb una pena màxima que va descavalcar al Levante d'una igualada que tractava d'agarrar després d'avançar-se en el marcador després d'un precisa cabotada de Nabil El Zhar després d'un ajustat servici de Sérgio des del costat dret de l'atac granota. A microescala la derrota, in extremis, deixa un solatge amarg en l'expedició. No obstant això, a macroescala, si s'aprofundix en la dermis de la confrontació, caldria ressaltar la vigoritzen-te imatge mostrada pel grup llevantinista davant d'una de les esquadres més representatives del firmament internacional.
En eixe sentit, el Levante, a pesar de la derrota final, va reforçar la seua ment i va recuperar sensacions i prestacions sobre el verd de l'Estadi L'Algarve. Davant del Subcampió de l'Europa League, la societat granota va rescatar la seua identitat i personalitat, principalment durant el primer acte de la confrontació. El Levante va reprendre els senyals que li han distingit i identificat en els últims temps afegint al seu discurs la tinença del baló. Des d'eixe prisma, el col·lectiu va negociar amb solvència la disputa del cuiro en distints paisatges de l'enfrontament al Benfica. I potser l'exemple d'eixa tendència fora l'acció que va significar el gol de Nabil El Zhar. Sérgio, acomodat en la banda dreta, va combinar en distintes ocasions amb Pedro López abans d'enviar un precís centre al cor de l'àrea defesa per Artur que va cabotejar l'atacant marroquí buscant el pal llarg de l'arc portugués. El Zhar acumula qualificatius en esta arrancada del curs. És un dels jugadors més distingits. Joaquín Caparrós ha optat per reconvertir la seua posició original des de la banda dreta fins a l'eix de la mitjapunta.
Enfront del Benfica, i davant de l'absència per lesió de David Barral, Nabil va partir com fals nou. L'atacant marroquí es va moure amb soltesa per tots els espais de l'avantguarda generant infinitat de problemes als defensors lusos. El Levante va ocupar sistemàticament cada punt del camp. Va ser un grup col·lectiu, ordenat i metòdic en la seua màxima expressió. Va tancar les línies i va decidir traure els espais confonent al seu oponent. Els jugadors del Benfica no van trobar vies d'accés pels quals colar-se en direcció cap als dominis de Keylor Navas. Únicament un tir d'Ola John i un llançament directe de Sulejmani van generar incertesa. Era un domini molt més fictici que real. El partit va variar en la represa. El Benfica va variar d'arrel l'onze. Gaitán, Lima i Salvio es van convertir en un triangle sobre el qual va girar el joc portugués. Caparrós també va apostar per moure la banqueta per a repartir minuts. Lima va aprofitar una falta als voltants de l'àrea per a situar el baló en l'únic espai de la porteria que no podia defendre Keylor. Sobre el temps reglamentari el duel es va reeditar des dels onze metres.