El futbol sol mostrar-se així de cru de vegades. A vegades, pareix molt complicat motivar la consciència dels jugadors quan els reptes i desafiaments estan complits. I sobre la gespa de l'Estadi de La Rosaleda es van posicionar dos esquadres que van aconseguir l'assalt final de la Lliga BBVA en pau amb si mateixos després de garantir amb anterioritat la seua estada en el llindar de la màxima categoria del futbol professional. I això que en l'imaginari granota sorgia la possibilitat de tancar la competició un pas per davant del València en la taula general, un fet sense parangó en la història blaugrana com a equip vinculat a l'elit. Del duel en el coliseu malagueny va eixir vencedor el Màlaga potser perquè va afrontar la cita amb un plus major de convicció i de seguretat en la consecució del triomf, si bé caldria incloure en el relat els dos gols anul·lats al Levante en la represa. El fora de joc de Ángel pareix clar, però l'acabament de Navarro que va doblegar les mans de Willy genera dubtes. L'apreciació del col·legiat és que Vyntra va enrotllar al seu parell deixant Navarro sense major oposició que l'arquer argentí.
Caparrós va restaurar l'onze respecte a les últimes cites blaugranes. Arribava el Levante embalat a Màlaga després dels triomfs concatenats davant de l'Atlètic de Madrid i València. Dos partits, dos victòries, quatre gols a favor i la porteria a zero. Les credencials eren suggeridors. Hi havia un ambient festiu en els prolegòmens de l'enfrontament que va traspassar el llimes de la grada per a aconseguir de ple el tapa't verd. El Levante no era el grup petri i homogeni d'altres vesprades.
El partit no va propiciar emocions descomunals en la seua evolució, si bé va haver-hi un poc de coent després d'una frivolitat circense d'Amrabat, després d'encadenar quatre o cinc tocs sense que el baló caiguera a terra, un signe que va motivar una reacció turbulenta de Sissoko i una tangana que va finalitzar amb Bernd Schuster fora de la seua àrea d'acció després de ser expulsat. El partit tenia un aire funcionarial. Era evident i inevitable. El xoc no es podia difuminar, ni posposar en el calendari. Keylor va obviar eixe condicionant. L'arquer blaugrana va tornar a sostindre l'entramat defensiu amb aparicions poderoses. És inqüestionable accentuar el poder de seducció del meta i la seua incidència en la resolució de l'exercici. Keylor, imperial, va sorgir per a posar el cadenat en la seua porteria. En certa manera, l'envit creuava a dos dels arquers més valorats de la Lliga. Keylor, molt més castigat pels atacants locals, va demostrar solvència coronant una campanya majestuosa i excelsa amb els guants fixats a les seues mans.
El gol local va arribar en una jugada embrollada dins de l'àrea granota que va acabar en els peus de Portillo. El seu tir va travessar un atapeït bosc replet de cames per a incrustar-se en l'interior de la meta granota. Va despertar el Levante de la seua letargia ofensiva, coincidint amb l'ingrés de Ángel. L'ariet canari està afiliat al gol en les últimes setmanes. Una diagonal de l'atacant va concloure amb la diana anul·lada. Minuts més tard, Navarro es va allistar a l'atac en una acció d'estratègia. Va temperar Diop des del costat dret i va reblar el saguer a gol, però el tant va ser invalidat. El partit es va despedir amb un penal errat per Casado. La derrota no encobrix la riquesa de l'exercici de lliga del club granota; un any d'emocions que s'esvaïxen per l'horitzó. I perdurarà l'esforç i el compromís d'un grup que s'ha batut amb honor i dignitat en un ecosistema summament complicat. El curs 2013-2014 finalitzarà amb el Levante U.D. ubicat entre els deu primers classificats d'una de les competicions de major consideració i dificultat del planeta futbolístic.