Va ser un partit torbador davant del Xerez, però pragmàtic en la seua resolució definitiva perquè va conjugar amb la consecució de l'objectiu d'abastar una nova eliminatòria. El Levante va accedir als octaus de Final de la Copa del Rei reeditant una pràctica que no compta amb excessius precedent des del naixement del tercer mil·lenni. De fet, el Levante torna en el temps a l'exercici 2007-2008. Les històries són parelles. En la seua condició d'equip de Primera Divisió va debutar en la competició copera en els setzens de Final enfront de l'Almeria, un teòric igual entre l'elit. Álvaro va canalitzar de manera agònica una eliminatòria que esvarava.

El gol del saguer brasiler, providencial per l'estat d'un partit abocat a la seua conclusió, en els minuts últims de l'enfrontament disputat en l'Estadi dels Jocs del Mediterrani va dimensionar el triomf ajustat aconseguit amb anterioritat a València (2-1). En octaus, la superioritat del Getafe va ser inqüestionable. Més brillant i llorejat va ser el recorregut en el torneig del K.O. En l'exercici 2003-2004. El Levante de l'inoblidable Manuel Preciado es va penjar l'etiqueta de revelació a les seues esquenes en una competició en què va ser superant obstacles d'un volum considerable.

El triomf a Terrassa (0-1), davant d'un rival amb què compartia ubiqüitat en la categoria de Plata, va propiciar una trobada titànica, i sense retorn, davant del Mallorca en l'Estadi Ciutat de València. El vigent campió va perdre la seua aura i la seua condició en una vesprada/nit refulgent d'Aganzo. El Levante va accedir als octaus, per segona vegada en la dècada, i va entropessar davant del Barcelona. Rivera va anestesiar al grup català en el feu d'Orriols. I Félix Ettien va col·lidir amb Valdés en l'últim sospir després de guanyar per velocitat a la defensa. Congo va fer somiar als estaments granotes amb la remuntada en el Nou Camp en els minuts finals encara que la reacció no va tindre un final feliç.