El Levante UD es va quedar a un mil·límetre de la línia de meta, molt prop de firmar una victòria que hauria sigut bastant meritòria pel fet que va jugar amb un futbolista menys durant més de mitja hora enfront del CD Mirandés. Finalment, va ser un empat 2-2 després d'un partit en el qual els de Javi Calleja van mostrar futbol i també amor propi per a superar les adversitats: per a anul·lar el primer punt dels visitants; més tard per a posar-se per davant i, finalment, per a quedar-se molt prop de sumar els tres punts malgrat la inferioritat numèrica. 

El partit va començar malament per als granotes, amb una tir en el minut 13 per part d'Ilyas Chivas que estampava la pilota en la xarxa de la porteria defensada per Joan Femenías. La passada d'Álvaro Sanz, magistral. Tocava remar contracorrent però el Levante UD no s'arrugava, ajudat a pujar per un ratolí d'àrea com Carlos Álvarez que comandava les primeres temptatives. En el 15’, va vore com el col·legiat li anul·lava un gol per fora de joc i, poc després, li prestava amb un fi moviment la pilota a Capa perquè el lateral rematara trobant una estupenda resposta de Ramón Juan. L'encarregat d'igualar el resultat, no obstant això, seria Kochorashvili, amb un llançament de lliure directe que esta vegada no va poder parar l'arquer.

En la segona meitat, tres quarts del mateix amb el conjunt d'Orriols buscant la victòria. Després d'una recuperació, Rubén Vezo ficaria amb precisió el cuir dins de l'àrea i Bouldini s'elevaria per a cabotejar al travesser. Va ser l'acció que precediria a l'expulsió de Roger Brugué: el català, esvarant-se, va impactar en el turmell d'un adversari i l'àrbitre li va mostrar el camí de vestuaris amb una roja directa. Encara més empinada la costa per als blaugrana però ací estava Pablo Martínez per a tornar a aplanar el terreny: el seu magistral llançament de falta el trauria de dins el porter rival. Al col·legiat van haver d'avisar-li que el cuir va entrar. Quasi el més difícil estava fet. I diem ‘quasi’ perquè tocava defensar el resultat amb mitja hora de joc per davant i el ja comentat desavantatge quant a efectius. El CD Mirandés va buscar la porteria amb dos accions semblants: en la primera, Joan Femenías es marcava la parada de la vesprada a cabotada a boca de canó de Barcia; al poc, Gabri, sol, rematava als núvols. Els de Calleja, ja cansats per l'esforç, només podien aguantar i potser esperar a un contra per a rematar la faena. Va poder passar però Bouldini no va tindre esta vegada el punt de mira afinat. I, ja en el 95’, un rebuig de la defensa granota va ser aprofitat per Martón per a empatar. No va poder ser l'heroica.