La imatge és realment evocadora i un poc transgressora. L'arena de la platja de Levante, ubicada davant del Balneari de Les Arenes, arreplega una estampa insòlita. Dos equips compostos per onze jugadors lluiten entre si amb ímpetu i amb una emoció indisimulada pel domini d'un baló redó. La pilota es desplaça principalment amb els peus i, en menor grau, amb el cap. Queda terminantment prohibit l'ús de les mans i colzes, amb l'excepció del porter que resguarda una improvisada porteria amb dos pals i una corda que creua de banda a banda. El Mar Mediterrani envolta a la instantània i la seua brisa s'impregna en els cossos d'estos equipiers. Cal iniciar un profund viatge en el temps per a contextualitzar eixa fotografia que sorprén els transeünts.
El futbol va penetrar en la capital pel litoral per a expandir-se per la majoria dels seus barris.
Tornem a la València dels primers anys del segle XX, una ciutat, amb un poc més de 200.000 habitants, que anhela la modernitat, i eixa pràctica, sorprenent i desconeguda per a la majoria dels valencians, es denomina foot-ball, seguint la terminologia anglesa que impera en la disciplina. És inqüestionable que el futbol va penetrar en la capital pel litoral per a expandir-se per la majoria dels seus barris.
En realitat no era un fenomen nou en aquell moment. La majoria de les ciutats portuàries evidencien este tipus de pràctiques esportives. I València no va ser una excepció. El Port es convertix en l'epicentre d'una acció eminentment comercial. És un punt neuràlgic des d'una perspectiva socioeconòmica. Hi ha un flux constant de mercaderies. Els barcos fruiters partien rumb a Anglaterra o Alemanya. I no cal desdenyar la labor de professionals anglesos que van arribar a València per a detindre la representació de cases exportadores de fruites, d'origen anglés, situades en territori valencià. Les platges de la ciutat van servir d'acomodament estos embogits futbolistes que van portar un costum estranya. No obstant això, el futbol va germinar amb celeritat. En eixe futbol en procés de vertebració, la premsa local arreplega infinitat de partits entre la representació valenciana i els equips de les embarcacions estrangeres.
La metxa va agarrar en Els Poblats Marítims. En 1907 va nàixer el Cabanyal. El Levante va passar pel registre de societats al setembre de 1909, si bé és possible rastrejar els seus moviments des de desembre de 1908, com reflectix Levante El Mercantil Valenciano. La primera seqüència futbolística està constituïda. La lluita de parers antitètics sobre el camp estava establida. Tots eixos equips contendran en les dos primeres dècades del segle XX per la primacia del futbol capitalí. I durant els anys vint i trenta el Gimnàstic, València i Levante ancoraran definitivament a la disciplina en l'imaginari dels valencians. Han transcorregut un poc més de cent anys des de les manifestacions inaugurals d'esta pràctica esportiva i la imatge del Levante perdura sobre el pas dels fulls del calendari.
La seua figura és efervescent. Instal·lat en el marc de la Primera Divisió, l'esquadra llevantinista compta amb un elevat contingent de valencians entre les seues files. Juanfran, Pallardó, David Navarro, Héctor Rodas, Rubén i Pedro López, compartixen la seua condició de valencians, tal com acrediten les seues respectives documentacions. Els quatre primers inclusivament ostenten la capitania. El gen valencià està molt present en la institució en els últims temps. És un aspecte que singularitza la filosofia adoptada i defesa per l'entitat. El fet en si no és secundari. I potser aprofundirà en aspectes que transcendixen als components merament esportius per a superar-los. En eixe sentit, caldria introduir-se en altres camps com, potser, el de la psicologia, en la qual cosa afecta el procés de cohesió social. És innegable l'ascendent i els llaços d'afectivitat que establix sobre l'imaginari de la massa social blaugrana. Màximament en una jornada tan simbòlica com la del dia de hui. L'equip dels valencians felicita tots els valencians en la festivitat del nou d'octubre.