El Levante va tancar la jornada de lliga en la vesprada del diumenge amb una sensació edificant i amb la impressió del deure complit. El guió va proporcionar un nou triomf entre els murs de l'Estadi Ciutat de València, el quart consecutiu des de l'arrancada de la segona volta de la competició, i la impressió d'impermeabilitat sobre el cel d'Orriols, mercé a la seqüència del gol conquistat per Caicedo en la zona intermèdia del primer acte del duel davant de l'Espanyol. Va ser un cabotada golejadora. El joc aeri no és una de les seues especialitats, però va ser suficient per a abastar tres nous punts que permeten superar la frontera dels trenta i acostar al bloc al repte majúscul de la permanència. L'estadística determina que l'esquadra que prepara Luis García ja celebra un triomf més en este parcial, cinc, que el total dels aconseguit en els primers dènou partits, quatre, i accentua que doblega els seus registres ja que si es desglossa la xifra actual, trenta-un, quinze responen al capítol inicial i els setze restants es comptabilitzen en els huit encontres tancats entre les jornades vintena i vint-i-setena.

Resulta inqüestionable que el Levante travessa potser pel període més fecund i determinant del present exercici de lliga. Els pupils que alliçona Luis García des de la banqueta ocupen en la jornada de hui, dilluns set de març, la dotzena posició en la classificació, a falta del xoc entre el Deportivo i la Real Societat d'esta nit, i distancien el descens en cinc punts si es pren com a referència la imatge de l'Hèrcules, societat que marca el llimes amb l'abisme esta setmana. En la jornada catorzena després d'eclipsar a l'Atlètic de Madrid en el feu del barri d'Orriols, el Levante va escalar fins a la quinzena demarcació en la taula i va marcar una distància de quatre punts sobre la zona més pantanosa.

Hui el matalaf ha augmentat potser no d'una manera considerable respecte a la xifra anterior, si bé caldria incidir en l'eix de la cronologia actual, molt més avançada en el seu desenrotllament, per a valorar fefaentment este estat. El ritme que ha imposat en la segona fase s'emparenta amb els dígits que presenten els equips amb aspiracions serioses. Únicament el Barcelona, València i Real Madrid obtenen una major rendibilitat en este punt del calendari. El que resulta inqüestionable és que el gir copernicà del Levante, xifrat en la seua puntuació, victòries i cicle vital que protagonitza, ha originat un canvi en el rol que ostentava i una permuta en l'estatus que presentava quan amanecía la segona volta i el grup s'enfondaba en la taula perillosament. Esta mutació li permet mirar al front sense rigidesa ni pors pensant en exclusiva en el valor real de les seues possibilitats. La dependència dels seus moviments és total i absoluta quan resten onze setmanes per a la conclusió del campionat de la regularitat. Ballesteros, qui planteja que "esta és la línia a seguir", s'adherix a este pensament i qualifica com a "una autèntica final" el partit de diumenge que ve davant del Mallorca. Hi ha duels directe i partits mortífers per als inquilins de la zona més boscosa. "Pot ser una jornada bàsica per a marcar grans diferències amb alguns dels nostres rivals".