Plorava el cel de Moscou en forma de neu, com si fóra una premonició del que estava a punt de succeir, quan Ballesteros va arreplegar un baló que va eixir perdut des de la rereguarda de Rubin Kazan. El capità no va dubtar en excés en la resolució que va decidir adoptar. El central va apel·lar al factor sorpresa per a llançar un potent tir que va estar prop de sorprendre l'arquer local. El baló va xocar contra les mans del porter i es va perdre per damunt del travesser de la porteria de l'equip rus. Era l'ocàs del Levante en la seua notable aventura per la Lliga Europea. Immediatament el gol de Dyadyun va sonar a rèquiem. Amb anterioritat, Rondón va aconseguir colar-se en el cor de l'àrea de Keylor Navas per a desfer el nuc gordià d'un partit encriptat entre dos esquadres que sobreprotegixen els seus dominis de manera pertinaç i que ocupen el camp de forma feroçment i pràcticament geomètrica. L'atacant veneçolà es va associar amb Natxo per a trencar un duel que ja havia consumat els noranta minuts reglamentaris per a endinsar-se pel temps extra que marca el desenrotllament la pròrroga. El Levante va caure exhaust i apressat per l'absència de gol en els dos partits que van delimitar l'eliminatòria dels octaus de Final.

Els jugadors blaugranes van anar de l'Estadi Luznhiki amb una sensació dolorosa ja que les distàncies entre els dos contendents van ser exigües en el còmput global dels dos enfrontaments. Rubin Kazan mai va exercir una superioritat sotmetent. Eixe aspecte, conferix major tristesa i desfici a la derrota patida. En perspectiva, potser romandrà en el record, i no de forma fugaç, els fets succeïts en el Ciutat de València a penes una setmana abans. Les ocasions es van succeir davant d'un bloc petri i homogeni que, no obstant això, compta amb futbolistes, ubicats en les zones més determinants de la geografia del camp, amb capacitat per a desequilibrar un duel en una centèsima de segon. Un forat pot ser suficient per a perforar al rival. I tant el Levante com Rubin tenien a la paciència com a aliada. En eixe sentit, Eremenko, Natxo o Rondón es convertixen en jugadors de referència. Les seues bótes estan repletes d'un verí mortífer.

El Levante va haver d'aclimatar-se a un escenari glacial, que no es corresponia amb el glamour de la cita, i a una superfície que no és l'habitual en les confrontacions oficials. La gespa artificial es va convertir en una pesada càrrega per a les cames dels futbolistes blaugranes i en un problema afegit per a amansir l'esfèric. Potser la naturalesa de l'encontre demandava una escenografia distinta, més colorista i bulliciosa, i una praderia natural. En joc estava la possibilitat d'abastar els Quarts de Final de la Lliga Europea; l'epíleg de les semifinals, un llindar desconegut per als dos contendients. El fred, i no des d'una perspectiva exclusivament climàtica, que també, va gelar l'esperit de l'Estadi de Luzhniki. Rubin afronta l'exili europeu en una complex para més de 80.000 espectadors. No va tindre excessius problemes el Levante per a contindre les ànsies turbulentes del seu adversari. Per norma, Rubin mesura cada pam del terreny de joc i cada un dels passos que emprén sobre el past. És el seu estil no hi ha punts de fuga. Ni arrancades passionals. Ni fissures. Escruta l'horitzó amb parsimonia i tria en funció de les coordenades disposades, mostrant la precisió d'un cirurgià en cada un dels seus moviments i en la presa de decisions.

L'equip verd no es va allunyar d'eixos paràmetres. El motle únicament canviava quan l'esfèric queia en els peus de Natxo o Eremenko. L'extremada solidesa granota arrere era inversament proporcional a la falta de purpurina en atac. Acquafresca va lluitar com un nàufrag contra els defensors locals. Iborra i Pape Diop sostenien al col·lectiu i uns metres per arrere, Chris, Ballesteros, Navarro i Juanfran contenien les escomeses locals. Rubén es va presentar en els dominis de Rubin en dos ocasions en la primera mitat, si bé els dos tirs van anar allunyats. El Levante va tindre el seu moment en els minuts finals del duel encara que li va faltar decisió i contundència en els metres finals. Rubén va ficar la por en el cos dels escassos seguidors locals i Iborra va comptar amb una de les opcions més clares després de rematar un servici de banda llançat per Juanfran. En eixe instant, Valdo estava sobre'l gespa adoptant el rol de fals nou. No obstant això, va ser Keylor Navas l'heroi dels minuts últims.

L'arquer va estirar reflexos i d'agilitat en la correcció per a neutralitzar un potent tir, des de la frontal de l'àrea, que se va anar enverinant segons s'acostava a la meta per les característica del baló de l'Europa League. Mes tard va volar amb velocitat fins al cep del pal per a desviar un cabotada de Rondón. La pròrroga va resultar fatídica amb l'atacant veneçolà amb un rol estel·lar. El temps cauteritzarà la ferida provocada en la freda nit moscovita i elevarà a la categoria i al rang de semidéus als protagonistes del viatge blaugrana per la Vella Europa. El Levante va perdre en l'Estadi Luzhniki el seu segon partit en el Vell Continent després de fixar les seues bótes en dotzes encontres, partint des de l'última ronda preliminar en Motherwell, i després de fustigar les esperances d'institucions molt més experimentades i amb major potencial econòmic. El cel esperarà a este grup i li sempre li tributarà un merescut homenatge. Serà qüestió de temps.