Va ser una victòria realment patida i per moments molt complexa d'agafar, però ningú va dir que la consecució dels reptes fora de senzilla resolució. I màximament en el cosmos descarnat i despietat de la Primera Divisió on cada minut i cada victòria adquirixen un valor suprem per a cada un dels contendents. La permanència en l'elit exigix este tipus d'escenografies; partits de trinxeres amb filats electrificats disgregades per la totalitat de la geografia del terreny de joc. Quan ja clareja la segona fase de la Lliga BBVA, en eixe instant de la cronologia on els indicis es convertixen en certeses i en veritats quasi absolutes i demostrables, ningú regala res. No hi ha treves, ni armisticis. Ni tampoc pauses o intervals desproveïts de valoració. Hi ha intrepidesa i coratge per a tractar d'aconseguir els punts necessaris en una lluita sense assossec per mantindre el tipus en les estructures de la màxima categoria. És un compte arrere cruenta per la inquietud que genera. El Levante i el Màlaga ho van demostrar en noranta minuts d'una atmosfera tensionada i un poc huracanat ant el valor i la impregnació que emanava del triomf. I els encontres es convertixen en una guerra cruenta. Són partits en què pareix difícil aïllar-se de tots els condicionants que els rodegen. I no són fàcils d'afrontar. En realitat són proves tangibles per a avaluar l'estat mental i la psique dels jugadors; tots estan sotmesos a una pressió desaforada. Es tracta de presentar el desafiament que marca la permanència i els jugadors granotes afronten l'objectiu amb vint-i-tres punts en el seu caseller quan cau el teló del primer capítol del guió de l'exercici 2013-2014. Va ser el triomf de la fe a Orriols
Quan els partits estan més acerats, quan el camp està cobert de mines i cal cuidar on un posa el peu i quan cada pas, en direcció cap a la meta contrària, implica superar una trinxera, en eixe escenari tan intricat sorgix i brilla Barral. Va succeir davant de l'Elx i l'experiència es va reeditar enfront del Màlaga. L'atacant andalús va emergir per a donar-li claredat al grup que prepara Joaquín Caparrós amb un nou gol que el convertix en el màxim anotador de l'equip amb quatre gols. L'ariet està preparat per a anar a la guerra. Té les consignes perfectament metabolitzades i sap en cada moment el seu paper i el que ha de fer. El seu esperit és incorruptible. I es desboca en este perfil de duels. A més ha trobat la ruta que conduïx cap al gol. Per a un bloc amb problemes en l'epicentre de l'acció del futbol, la notícia és excel·lent pel que significa i per l'aportació que propícia.
En realitat, la diana de David Barral va denunciar un problema capital per a l'esquadra de Schuster; els valors aeris es convertien en una pesada llosa per a l'equip blanquiblava. I defendre'ls amb certesa una autèntica quimera. No va tardar en excés a detectar-ho el quadro de Caparrós després d'una epifania de la cita marcada pel domini del Màlaga. Ivanschitz i la seua sedosa esquerrana van despullar la fragilitat de la rereguarda forana des de l'estratègia. Barral va ser l'encarregat de confirmar els temors amb un gol que va confirmar la potència del seu bot. Els dos protagonistes s'havien associat minuts abans acariciant un gol que no es va materialitzar per escassos mil·límetres. El davanter es va desfer del seu defensor i va colpejar de cap el cuiro per a allotjar-lo al fons de les malles de Willy. És inqüestionable que este tipus de partits reforcen l'autoestima del vencedor.
Viure a la vora de l'angoixa et permet paladejar el resultat final d'una altra manera. És una victòria enorme i superlativa per a continuar creixent i per a guanyar en fortalesa i vigor. El Levante va esmolar les seues ungles per a defendre una renda curta i exigua que va propiciar el terror en la grada. Hi havia massa premi darrere de la cita com per a esborrallar el gol de l'atacant andalús. Així que el Levante no va claudicar, ni es va anar de la confrontació encara que en diversos períodes va estar potser massa proveït sobre si mateix. El Màlaga va rondar per les proximitats d'un Keylor Navas descomunal en distintes fases del duel, però va errar en la sort final. És evident que la seua producció no va ser d'acord amb la seua punteria com va demostrar en el Ciutat. L'episodi definitiu va resultar un exercici d'agonia i supervivència amb un Màlaga bolcat sobre l'arc granota i un Levante oposant resistència i lluitant al límit de les seues forces per cada baló sabedor que els tres punts eren fonamentals en la colèrica lluita per la permanència en l'ecosistema de la Primera Divisió en el partit en què Juanfran va complir noranta-nou encontres, superant el registre de Ballesteros i Iborra que el convertixen en el jugador amb més presències en l'elit amb l'elàstica granota.