Almansa; Jorge, Pablo García, Setién, Chupi, Pascu, Alfón, Kike, Pablo, Blanc, Sergio Moreno i Ignacio. También jugaron; Churre, José Carlos, Arenas, Buitre, Garrote, Iker, Rumbo, Iñaki, Megi, Dani, Mele, José Mari i Oca.
Levante; Javi Jiménez, Nikos, El Adoua, Héctor Rodas, Chris, Sérgio, Gomis, Pedro Ríos, Nabil El Zhar, Barral i Ángel. També van jugar; Ángel, Calderón
Àrbitre; Ruiz Pérez. Col.legi Albacete.
Gols: 0-1 El Zhar, m. 77; 0-2 Barral, m. 85; 0-3 Sérgio, m. 87.
L'encontre va nàixer amb un tir ajustat de Blanc que va atallar amb seguretat Javi Jiménez. L'atacant blau, amb un exquisit toc previ sobre El Adoua en un pam de terreny amb el fi domesticar el cuiro per a preparar l'acció, va advertir de les intencions de l'esquadra local. Els enfrontaments amistosos entre adversaris de distint rang i qualificació comporten l'efecte sorpresa entre els seus efectes. Les distàncies en l'aspecte tècnic entre els contendents queden minimitzades davant del component anímic que significa per al rival de menor pedigrí enfrontar-se a un bloc que cada setmana competix en el marc de la Lliga BBVA. No va ser fàcil de desentranyar el partit per al Levante com accentua l'instant en què van arribar els gols, ja en la recta final del duel de preparació. I com succeïx en este tipus de confrontacions el partit va entrar en una dimensió diferent i el seu ritme es va avivar notablement amb l'aparició dels jugadors més meritoris; a saber, Jason, Camarasa i Calderón.
Joaquín Caparrós va mostrar les cartes alçades des del primer moment. La seua aposta va ser evident sobre el verd de l'Estadi Paco Simón. Al preparador li van este tipus de partits. Ho demostra en les seues manifestacions internes i externes i també amb els fets practicats. La finalitat està clara; repartir minuts entre aquells jugadors amb menor presència en la competició de la regularitat. Els xocs no són insubstancials per al preparador. Des de la banda va prendre nota d'allò que s'ha succeït en l'interior del rectangle de joc. L'onze granota estava integrat pels jugadors vinculats a la plantilla blaugrana. Els futbolistes del filial van esperar estoicament des de la banqueta a la seua inclusió. El Levante es va plantar en el camp amb Gomis i Sérgio en l'eix de la medul·lar amb Ángel en la punta de l'atac i El Zhar, Pedro Ríos i Barral com a agents propulsors de l'atac llevantinista. Héctor, El Adoua, Chris i Nikos eren la guàrdia pretoriana de Javi Jiménez.
Els detalls van marcar el desenrotllament del primer acte del duel. La major qualitat tècnica dels pupils de Caparrós va contrastar amb l'urpa i l'orde mostrat pel bloc que prepara Mario Simón. El partit es va moure per les proximitats de les àrees de Javi Jiménez i Jorge. El Levante es projectava amb soltesa cap a l'arc local, però no dubtava a contestar l'Almansa que inclusivament es va estavellar amb el travesser de la meta blaugrana a l'eixida d'un servici de cantó. Potser l'ocasió més clara la va protagonitzar Sèrgio Pinto amb un potent tir que va traure l'arquer. El centrecampiste portugués va provar des de la mitja distància amb un llançament de falta que va fregar l'esquadra. L'enfrontament va mudar en els minuts finals del segon acte. Potser l'Almansa perdera pulmó, però tot va coincidir amb l'aparició dels talentosos canterans sobre el verd de l'Estadi manxec. El Zhar va anotar sense més oposició que la xarxa després d'un passe de Calderón. Barral i Sérgio van arredonir la victòria.