Amb la Lliga encara en matines, va creuar el Levante l'oceà Atlàntic per a ancorar les bótes a la superfície, un poc terrosa, de l'Estadi Gran Canària. La competició de lliga acaba d'alba, però això no implica que els encontres estiguen exemptes d'adquirir sentit i significació. El xoc permetia establir una espècie de reflex entre els dos contendents que es mesuraven en terres canàries en un enfrontament vinculat a la segona jornada del campionat de la regularitat. Es tracta del reflex lumínic, candent i il·lusionant que emana de la Primera Divisió; tot un potosí per a estes esquadres per tot el que implica. I tant la U.D. Las Palmas com el Levante lluitaran durant el curs que es presenta amb totes les seues forces fins a tocar l'extenuació per aferrar-se a este espai i mantindre's entre les seues estructures durant una temporada més. I la batalla s'antulla cruenta. Sobreviure en l'elit implica deixar-se la vida en cada un dels segons de què consta el cicle competitiu. És una premissa absoluta que va quedar constatada sobre la gespa del coliseu groc durant els noranta minuts.

En un partit entre iguals, el col·lectiu que prepara Lucas Alcaraz va rascar un punt, revestit amb un valor suprem, que li permet estrenar el seu caseller i alimentar el seu estat d'ànim abans de la parada del cap de setmana pròxim per mor dels compromisos internacionals en l'àmbit de les Seleccions Nacionals. Tornava el Levante a aposentar-se sobre el verd amb els fets que es van succeir en l'estrena de lliga davant del Real Club Celta de Vigo en el Ciutat encara molt frescos en la seua memòria. D'ací la transcendència de puntuar per a mitigar efectes perniciosos. La primera incògnita no va tardar a aclarir-se a la vista de l'alineació presentada. Lucas Alcaraz va optar per reconfigurar l'eix de la saga amb la presència de Feddal. Zou va ser l'encarregat de cobrir el buit que va deixar Simao com a conseqüència de l'expulsió patida en el partit davant de l'entitat gallega.

La presència del defensor marroquí mantenia incòlume eixa proposta tàctica de partir d'inici amb una línia integrada per cinc defensors. La posada en acció granota va ser convincent. Ghilas es va perfilar pel carril esquerre per a patir les escomeses de la saga local. Verza va enviar una rosca al cor de l'àrea de Varas que va cabotejar José Mari de cap. El centrecampiste andalús capitalitzaria la presència granota en atac durant el desenrotllament del primer capítol de la confrontació. El centrecampista va arribar a la vora de l'àrea canària per a provar fortuna des de la mitja distància. Varas va atrapar amb seguretat. I els actors van tornar a reunir-se en un servici de cantó que va rematar José Mari i va rebutjar de punys l'arquer local. El Levante va dibuixar els seus millors moments en eixe cicle de l'encontre. La pressió asfixiant en la línia de mitjans va propiciar un parell de contres perilloses que van sembrar de dubtes al combinat preparat per Paco Herrera. Las Palmas no trobava els mecanismes per a acostar-se als dominis de Rubén. Les seues escomeses morien en les proximitats de l'àrea blaugrana.

No obstant això, el partit pareixia susceptible de canvi quan el baló queia en les bótes de Jonathan Vera. Va ser possiblement el futbolista més clarivident amb el cuiro en els seus peus. El mitjapunta retorna a la màxima categoria defenent l'elàstica de l'equip en què es va formar disposat a quedar-se i a liderar la projecció grancanaria després d'un trànsit un poc erràtic en els temps més recents. Ubicat en la mitjapunta, i en eixa zona que presagia i antecedix al gol, sempre va buscar el passe definitiu a l'esquena de la defensa llevantinista que poguera deixar els seus companys sense major oposició que Rubén Martínez. La tendència no va mutar durant la segona part. Conforme avançava l'enfrontament, el Levante va tractar de resguardar amb major afany el punt sabedor del que costa engrandir el graner en la màxima categoria El grup va fer un pas arrere per a protegir la seua meta fiant l'eixida cap a la porteria de Varas amb balons en llarg que tractaven de connectar amb Ghilas. En els minuts finals, ja amb Nabil El Zhar sobre el camp, la U.D. Las Palmas va redoblar esforços per a aconseguir el triomf encara que el seu domini va ser més fictici que real.