Levante: Jesús; Pedro López, David Navarro, Nikos, El Adoua; Víctor Pérez, Camarasa; Xumetra, Sissoko, Ivanschitz; Casadesús. También jugaron Mariño, Barral, Morales, Simao, Iván López, Rubén García, Rafael, Vyntra, El Zhar i Diop.
Elche: Manu Herrera; Damián, Enzo Roco, Lombán, Domingo Cisma; Mosquera, Pasalic; Álvaro, Fajr, Aarón; Jonathas. También jugaron Adrián, Rodrigues, Edu Albacar, Cristian, Christensen, Víctor, José Ángel i Anaba.
Àrbitre: Martínez Munuera. Va mostrar targeta groga al jugador de l´Elx Aarón.
El final de la festa sobre el verd del feu d'Orriols proposava una partit de preparació davant de l'Elx. És evident que hi havia un increment en l'exigència proposada partint del nivell de l'adversari. El duel enfrontava a dos entitats adscrites al marc de la Primera Divisió quan resten deu per al desembarcament de la competició de lliga que planteja un trobat davant del Villarreal en el Ciutat de València. La pretemporada ja aconseguix el seu estadi final, encara que potser no calga caure en la precipitació si es tracta d'extraure conclusions. I si comencen a sorgir mai han de ser definitives. El camí que resta per recórrer encara és ardu i molt complex. El Levante tracta de metabolitzar les ensenyances i el sistema proposat per José Luis Mendilibar. A estes altures de la temporada la teoria està assimilada; defensa avançada, pressió matemàtica pels distints espais del camp i velocitat en els metres finals per a consumar la sorpresa. La dificultat radica a materialitzar estes idees sobre el verd, màximament quan t'enfrontes a una fotocòpia; és a dir a un igual.
Per moments, l'Elx i el Levante van projectar imatges molt parelles sobre el camp. Des d'un prisma conceptual i mental. Els dos blocs van presentar plantejaments semblants. El joc no va ser excessivament fluid. És cert que l'Elx no es va prodigar en tasques ofensives, un aspecte que accentua la consistència defensiva local, si bé al Levante li va faltar més velocitat per a projectar-se cap als dominis de Manu. No obstant això, l'esquadra de Mendilibar es va balancejar cap a la dreta per a assetjar el perímetre defensiu elxà. Pedro López va trencar pel costat destre en distintes ocasions i Xumetra va xafar l'àrea franjiverda encara que el seu tir va eixir per damunt de la meta de Manu. Camarasa apareixia des d'arrere per a incorporar-se a l'atac. La presència del canterà en la línia de mitjans alimenta la importància que pot adquirir el jove valor del planter blaugrana en l'engranatge de Mendilibar. El seu influx al llarg de l'estiu ha anat creixent.
El partit va permetre observar de prop a Rafael. L'atacant va oferir llampades de les seues característiques personalitzades. L'àrea es convertix en el seu entorn més pròxim. Es troba còmode en eixe espai. El davanter brasiler va caçar un baló que va convertir en una manifesta ocasió de gol. Eixe aspecte és consubstancial a la seua condició de golejador. Als killers se'ls sol reclamar eixe tipus de solucions; són capaços de transformar una acció que no preludia especial perill en una maniobra compromesa per al seu adversari. Manu va respondre a la fuetada de Rafael. Encara que sense ritme, el Levante es va passejar pels voltants de l'àrea de l'Elx. Vyntra va exigir a Manu i Rubén va fregar el gol en l'últim encontre amistós de l'estiu.